Rajoy i Baldoví ( 5 /01/ 2012 )

El debat d’investidura de Rajoy s’ha produït alhora que el Senyor Camps ( així l’anomena el jutge ) és jutjat junt a l’exsecretari general del PP de la CV, Ricardo Costa.
El diputat de Compromís, Joan Baldoví, ha fet el que li tocava fer: ser la veu que no teníem els valencians al Congrés. Baldoví ha explicat què és per nosaltres un govern del PP: destrucció del sistema financer valencià ( Bancaixa i CAM ), un endeutament que està enfonsant molts autònoms, empreses i funcionaris interins, una corrupció que ha empestat

tots els àmbits de l’administració arribant a extrems insuportables, unes ajudes a les persones depenents que no arriben mentre es balafien en “grandes eventos” els diners del valencians.

Rajoy ha contestat a Baldoví “a la gallega”. No ha parlat gens dels temes exposats per Compromís: el govern de Camps, el de Fabra; tampoc ha parlat del PPCV ni tant sols ara que no està de secretari general Ricardo Costa. Rajoy ha contestat tirant mà del Florido Pensil i ens ha explicat que el País Valencià és “la tierra de las flores de la música...”, ha parlat d’un Levante Feliz com podria haver parlat de la “convivencia de las tres culturas” o del Domund.
Baldoví va justificar el vot en contra de Rajoy explicant, com calia, la gestió horrorosa del PP al front de la Generalitat Valenciana i de la vergonyosa corrupció que va des de l’organització de l’arribada del Papa fins a altres arribades de Rumania. Rajoy, en canvi, no ha parlat de “presumpció d’innocència” ni ha mostrat un mínim de confiança amb l’actual Molt Honorable i el PPCV.
El President popular en sentir parlar del PP valencià se n’ix per la tangent amb tòpics protocol•laris que servirien a qualsevol torero en qualsevol plaça: “una tierra entrañable... sus gentes... de la que siempre me acuerdo...”. Quan parlava del vot del valencians al PP semblava més Ponç Pilat excusant-se que no un President decidit a afrontar el problema: semblava Rajoy fent de Rajoy.
Per si l’ambigüitat habitual de Don Mariano ens deixava algun dubte, dies després ens presenta el nou govern sense cap valencià de ministre. La cosa no és d’estranyar, de fet no hi ha quasi ningú al seu govern que siga dels territoris de l’Antiga Corona d’Aragó (l’Espanya assimilada ) sinó de l’Espanya estricta ( Corona de Castella ). Fins el dia abans, González Pons era el portaveu del PP al Congrés i s’esperava ( sobretot ho esperava ell ) ser el portaveu del govern. Per a què un valencià ? Els valencians, vistos des de Castella, són “los más muelles de vuestros reinos” com deia el Comte Duc d’Olivares i ara, a més, ho han demostrat amb el desgovern autonòmic. Però és que ara, a més, el PP valencià fa olor a presumpte finançament il•legal i a corrupció generalitzada. Don Mariano ha decidit rentar-se les mans, girar l’esquena a València i que la Justícia li resolga el problema, o bé se soluciona d’una manera o bé potser d’una altra: ambigu però alguna cosa passarà. Què més dóna, no és el meu problema sinó el d’ells, deu pensar Don Mariano. I amb això està tot resolt: abandonats a la seua sort.