tomàs ferrandis

Rajoy i Baldoví ( 5 /01/ 2012 )

2012-01-29T02:04:00.001+01:00

El debat d’investidura de Rajoy s’ha produït alhora que el Senyor Camps ( així l’anomena el jutge ) és jutjat junt a l’exsecretari general del PP de la CV, Ricardo Costa.
El diputat de Compromís, Joan Baldoví, ha fet el que li tocava fer: ser la veu que no teníem els valencians al Congrés. Baldoví ha explicat què és per nosaltres un govern del PP: destrucció del sistema financer valencià ( Bancaixa i CAM ), un endeutament que està enfonsant molts autònoms, empreses i funcionaris interins, una corrupció que ha empestat

tots els àmbits de l’administració arribant a extrems insuportables, unes ajudes a les persones depenents que no arriben mentre es balafien en “grandes eventos” els diners del valencians.

Rajoy ha contestat a Baldoví “a la gallega”. No ha parlat gens dels temes exposats per Compromís: el govern de Camps, el de Fabra; tampoc ha parlat del PPCV ni tant sols ara que no està de secretari general Ricardo Costa. Rajoy ha contestat tirant mà del Florido Pensil i ens ha explicat que el País Valencià és “la tierra de las flores de la música...”, ha parlat d’un Levante Feliz com podria haver parlat de la “convivencia de las tres culturas” o del Domund.
Baldoví va justificar el vot en contra de Rajoy explicant, com calia, la gestió horrorosa del PP al front de la Generalitat Valenciana i de la vergonyosa corrupció que va des de l’organització de l’arribada del Papa fins a altres arribades de Rumania. Rajoy, en canvi, no ha parlat de “presumpció d’innocència” ni ha mostrat un mínim de confiança amb l’actual Molt Honorable i el PPCV.
El President popular en sentir parlar del PP valencià se n’ix per la tangent amb tòpics protocol•laris que servirien a qualsevol torero en qualsevol plaça: “una tierra entrañable... sus gentes... de la que siempre me acuerdo...”. Quan parlava del vot del valencians al PP semblava més Ponç Pilat excusant-se que no un President decidit a afrontar el problema: semblava Rajoy fent de Rajoy.
Per si l’ambigüitat habitual de Don Mariano ens deixava algun dubte, dies després ens presenta el nou govern sense cap valencià de ministre. La cosa no és d’estranyar, de fet no hi ha quasi ningú al seu govern que siga dels territoris de l’Antiga Corona d’Aragó (l’Espanya assimilada ) sinó de l’Espanya estricta ( Corona de Castella ). Fins el dia abans, González Pons era el portaveu del PP al Congrés i s’esperava ( sobretot ho esperava ell ) ser el portaveu del govern. Per a què un valencià ? Els valencians, vistos des de Castella, són “los más muelles de vuestros reinos” com deia el Comte Duc d’Olivares i ara, a més, ho han demostrat amb el desgovern autonòmic. Però és que ara, a més, el PP valencià fa olor a presumpte finançament il•legal i a corrupció generalitzada. Don Mariano ha decidit rentar-se les mans, girar l’esquena a València i que la Justícia li resolga el problema, o bé se soluciona d’una manera o bé potser d’una altra: ambigu però alguna cosa passarà. Què més dóna, no és el meu problema sinó el d’ells, deu pensar Don Mariano. I amb això està tot resolt: abandonats a la seua sort.

Reprenem el blog

2012-01-28T23:06:00.000+01:00

Ja feia temps que no escrivia al blog. Facebook sembla que havia guanyat la batalla però, la veritat, és que cada eina té la seua utilitat. La reflexió ve a conseqüència d'una anèctoda lamentable. Hui m'he vist obligat a contactar amb un personatge curiós que havia posat en boca meua paraules que mai havia dit i a partir de les quals em tractava de lladre La poca idea del senyor l'havia dut a cometre l'error de inventar-se les meues declaracions en un plenari (!) on hi ha un fedatari públic i testimonis de sobre. Només explicar-ho ha decidit "retificar" el seu comentari de la seua web. Ara diu que sóc un llop!
Això són aprecicions subjectives producte dels nervis supose, el que és objectivament indiscutible és que el "comentari" era fals i una insult greu. Cosa que no ha discutit per tant, a partir d'ara queda clar que això de "nosotros vamos a informar"... res de res: "yo solito voy a jugar a la política".
Facebook no m'agrada per exposar reflexions o opinions. El blog serveix per deixar constància i argumentar-se millor.
Hi ha molt de

Eleccions catalanes

2010-12-08T20:59:00.001+01:00

Article d'opinió publicat hui a El Levante ( La Safor )

La ciutadania catalana ha pogut optar entre dos fórmules de govern. Un govern de CiU en solitari i majoria simple o la fórmula d’un tripartit sumant la majoria absoluta. A priori, una majoria absoluta és (o havia de ser ) sinònim d’estabilitat mentre que la majoria simple representa ( o havia de representar ) tot el contrari.
Encetada la campanya electoral, el candidat Montilla té clar que les coses no són com haurien de ser; així, intenta guanyar vots prometent que no repetirà l’experiment del tripartit.
El tripartit ha sigut un girigall i els ha passat factura als tres socis del Pacte del Tinell però amb un cost diferent. Per al PSC ha suposat un enfrontament amb el seu germà gran, el PSOE, i un l’allunyament de gran part de la família socialista no-catalanista; per a ERC ha suposat una permanent brega amb aparatoses ruptures i divorcis que encara no s’han acabat; contràriament ICV-EUiA una coalició sense tensions internes ni externes salvarà els mobles però sense lliurar-se de la consciència crítica de l'esquerra -sobretot l'alternativa- que li ha regalat dos diputats a l'abstenció o siga, al centre dreta.

De la destrossa del tradicional partit antagònic al catalanisme, el PSC, a penes s’ha sabut beneficiar el PP tot i la frenada de Ciutadans. A la circumscripció de Barcelona, el PSC perd vora 200.000 vots mentre el PPC en puja només 50.000, a les altres tres circumscripcions la desproporció és pitjor. Les circumnstàncies eren pera duplicar el resultat anterior.

Però com sempre, el millor de les eleccions són les interpretacions dels resultats. En estes eleccions tots hem sigut víctimes del nacionalisme ( l’espanyol i el català ) i hem de suportar tota classe d’interpretacions tendencioses i falses sobre el resultat. El titular de El Mundo: “El centro derecha arrasa”; les paraules de Puigcercós: “l’electorat ha donat suport al catalanisme de centre dreta...”; els que intenten penjar-li el fracàs a Zapatero o la “remuntada” del PPC a Rajoy ... Tot un garbuix de “conclusions” buscades, i rebuscades, de bestreta.

Per mi, no ha guanyat el nacionalisme català per una voluntat catalanista i prou. D’igual manera que no m’ixen els números per felicitar Rajoy. Tampoc crec que Zapatero haja dut a la deriva Montilla; va començar la campanya amb “sóc el president de l’Estatut” i la va acabar darrere del padrí Felipe Gonzàlez repassant-los la lliçó sobre el “ruido del tripartido”. En la meua modesta opinió crec que la societat catalana en moments de crisi ha valorat l’estabilitat i el lideratge dins d’una organització i ha sabut destriar propostes d’interés entre el soroll. Supose que molts polítics nacionalistes catalans i espanyols han estat més pendents de la cadireta i de debats que importen ben poc a la societat catalana que del que calia i el que és millor per CiU: continuen estant-hi.
Els amics de CiU han fet un treball correcte en els darrers anys i una campanya com calia. Deixem-nos de retòrica i jocs semàntics: CiU no ha guanyat per ser el catalanisme de centre com voldria el catalanisme d’esquerra, ni tenim un resultat “regional” extrapolable com voldria l’espanyolisme de dretes.
Mas ha guanyat perquè la majoria dels catalans han vist en ell la millor opció per a les necessitats del moment. Això del seny català és molt més vell que la idea d’Espanya, independència, nació o regió.

Caminàs

2010-12-08T19:38:00.001+01:00

L'altre dia vaig llegir la notícia sobre la gestió magnífica que ha fet l'Ajuntament de Gandia en pro del turisme local tancant un conveni amb l'Ajuntament de Xeresa per a reparar el caminàs.
Un amic de la premsa diu que han decidit no publicar-hor perquè la notícia és de l'estiu passat: efectivament. Un company m'envia un e-mail amb l'enllaç a la notícia i el comentari: "I ara?".
Resulta incomprensible que un acord d'este estiu aconseguit després de la pressió de l'alcadia de Xeresa acabe "transformant-se" en una gestió magnífica de l'altra part en vespres de Nadal. Que lluny han quedat aquells comentaris de "xantatge", "populisme", etc...´
En fi, a mi em va bé així. Si ells necessiten "reinventar" que ho facen. La bona veritat no és altra que el camí està en molt mal estat i si no es signa el conveni ( aprovat però no signat ), s'inclou al pressupost etc... l'obra no va ni a contractar-se.
La pilota està a la seua teulada no a la meua.

La resposta del PP i PSOE a la proposta d'eliminació de les Diputacions.

2010-11-17T23:45:00.003+01:00

La proposta dels parlamentaris del BLOC ( Grup Compromís ) a les Corts Valencianes demanant la supressió de les Diputacions Provincials no ha obtingut el recolzament del PP ni del PSOE.
La resposta negativa del PP entra dins de l’anormal “normalitat” del nostre país i d’este partit: mentre l’administració no pot amb el deute públic, els principals partits segueixen mantenint eixe pesebre del qual s’alimenten; una administració sense competències pròpies, constituïda de forma gens democràtica que es dedica a duplicar competències i multiplicar els càrrecs polítics del país..

La resposta negativa dels socialistes valencians ( amb minúscules encara ), en canvi, és al•lucinant i entra dins de la “normal” anormalitat d’este partit ben partit: s’han abstingut. I això què significa?, ¿què no estan a favor ni en contra, com pensen alguns regidors del meu plenari ( t’abstens i jugues a la carta tapada ) ? No xiquets.Abstenir-se vol dir renunciar a votar i conseqüentment no entrar posteriorment a debatre. Abstenir-se ( de votar ) significa delegar en el vot dels altres i renunciar a tindre posició davant la qüestió.

Després de Llegir més

Estalvieu-nos les Diputacions provincials

2010-11-04T14:54:00.001+01:00

La necessitat de reduir la despesa pública obliga a plantejar la supressió de les Diputacions Provincials; una administració que perd la seua raó de ser amb la creació de l’actual Estat democràtic i autonòmic. Per donar una xifra a l’estat espanyol tenim 1031 diputats provincials ( sense comptar les diputacions forals basques ni cabildos insulars ), a banda els assessors i càrrecs en empreses públiques que en depenen. Tots ells, sovint, dedicats al partit polític que els ha triat ( no els tria el poble ) seguint criteris estrictament organitzatius del partit. Enric Morera, diputat del BLOC a les Corts valencianes ha presentat la proposta de supressió de les Diputacions, parlem-ne.
En una democràcia representativa hi ha un poder legislatiu elegit pel poble que controla el govern i aprova o no la legislació corresponent. Així funciona l’administració estatal, l’autonòmica i els ajuntaments. Amb la creació de les autonomies, les diputacions provincials perden les competències sobre les quals legislar i el debat plenari queda substituït sistemàticament per un pasteleo pressupostari.
Les Diputacions es queden amb funcions com “coordinar, cooperar...” amb els Ajuntaments i segueixen dotades amplament de recursos econòmics de l’Estat per a àrees desenvolupades per Conselleries i els seus Serveis Territorials provincials. Les Diputacions provincials, dupliquen funcions mantenint una xarxa innecessària de càrrecs polítics.

L’elecció dels diputats provincials i del seu president mereix un punt i apart. Es divideix la província en demarcacions exageradament menudes sense sentit ( partits judicials ); a cadascuna d’estes demarcacions se li assigna un nombre de diputats. Prenem com exemple la província de València amb 9 partits judicials. D’estes 9 demarcacions en tenim 3 a les quals només els corresponen un únic diputat, directament serà per al partit polític amb més vots municipals; 5 altres demarcacions amb 2 diputats que quedaran repartits entre els dos partits amb més vots municipals ; només un partit judicial ( el de València ) té més de 2 diputats assignats.
Esta fragmentació de la província atempta contra el principi de representativitat, regala el control absolut de la Diputació a un partit i dificulta antidemocràticament la representació de la tercera força municipal. Els diputats membres del plenari que obtindrà cada força política són triats posteriorment pels regidors companys de partit ( sufragi indirecte ). Ací tenim una aberració única en el món occidental: un poder legislatiu (?) que no és elegit pel poble sinó per sufragi indirecte; sistema que només s’usa en l’elecció de caps de govern o presidents de república. Conseqüentment, el President de la Diputació ja no és elegit ni per sufragi directe ni per indirecte, sinó per un sistema sense definició possible en el dret internacional, ¿ post-franquista ? Tot un espectacle tant esperpèntic que requereix de personatges de talla.

Podem prescindir de les Diputacions? La tramitació dels recents Plans Especials d’inversions ha suposat un volum de treball en un temps molt limitat. La fórmula va ser senzilla: prescindir de la “cooperació” o “coordinació” de les Diputacions.
Podem i convé. Hui més que mai hem d’exigir criteris objectius a l’Estat i les CCAA a l’hora d’invertir, a més, els problemes de caixa, la legislació i directrius contra la morositat obliguen a que el capital arribe de forma immediata.
Ni el PSOE ni el PP aniran contra les bases del partit: qui lleva cadires perd la seua. Per això felicite la iniciativa que el BLOC ha presentat a les Corts: és bona per a l’economia, l’estalvi públic, la democràcia i la modernització de l’administració.

Bous i esquizofrenia

2010-10-11T13:55:00.000+02:00

Acabe d’arribar a l’Ajuntament i he rebut una circular del conseller de Governació Serafín Castellano. Em convida a un acte de “Día del toro” per al dia 22 i 23 d’octubre ( dos dies per tant de “dia del toro”
Entre els actes destaquen una “novillada sin picadores, rejoneo y festival taurino” que dic jo que deu ser com traure el gos a cagar pel carrer amb l’única finalitat de fotre.
Atenent a la suggerent invitació que ni als amants del món del bous pot agradar, de fet, crec que serien els últims en apreciar la descafeïnada pseudo-festa, he optat per pegar una miradeta a la premsa.
“Más de 22.500 pesonas quedan sin plaza en las escuelas de idiomas valencianas. A pesar de la demanda...”
Així va el país dels valencians. Hem estat més de 10 anys “especialitzant” la nostra joventut en les branques professionals de la construcció: “jo vull ser encofrador que guanyen més de 2000 € al mes”, i ara la Generalitat segueix amb la “formación del espíritu nacional”.

Bona alternativa senyor Rajoy: qualsevol liberal en l’atur d’Europa sabria orientar millor al PP. I al PV: ansiolítics, molts ansiolítics, honorabilíssims ansiolítics.
Després de Llegir més

Font de Mora suspés.

2010-09-07T10:37:00.000+02:00

Notícia

Reunió informativa sobre VPP ( vivendes de protecció pública )

2010-08-30T16:19:00.000+02:00

Dimecres passat organitzàrem una reunió informativa sobre les VPP. Els assistents, gent interessada en comprar-ne van poder vore els plànols i una idea aproximada del preu així com l'estat del procediment. Pogueren endur-se un document explicatiu amb preus per cada pis, superfícies detallades i una previsió del preu final.
De moment ja hi ha una vintena de persones interessades. Sé que la situació actual no és massa bona però el que esta clar és que de quedar-se parats no va a millorar. No sóc del que pensen que la crisi siga com un mal oratge que s'haja de deixar passar.
En el pleg de condicions puntua la baixa que faça el constructor en el preu final, la contractació de fgent dels municipi i la subcontractació d'emprese i autònoms del poble que és un criteri que hem introduït en els plegs.

Banderes o banderilles

2010-08-29T20:21:00.011+02:00

“Facebook es el reino de la estupidez” i definir com “gesto antiespañolista” la prohibició dels bous a Catalunya són perles d’una entrevista d'Editorial Prensa Ibérica ( El Levante a casa nostra )a Miguel Bosé. Putes mortes fortuïtament ocupen la primera plana mentre Papito tanca l’edició; l’agost és duríssim per al periodisme.

Papito igual que altres progres també fa anàlisi i previsions: ens aventura que "los torso molestan a los políticos no a la ciudadanía". Segur, Papito; els polítics catalans són estúpids –com els usuaris de Facebook- i van a suïcidar-se electoralment.
Almenys en la polèmica entre tortura d’animals o fiesta nacional podrien tolerar que s’anara decidint democràticament segons les majories representatives. Este país evoluciona: la il•luminació ja no és cosa de militars colpistes sinó d’estrelles que encara brillen en agost.

El progres espanyols defensen una idea dogmàtica, nacional i reduïda del concepte de “cultura” ( nacional ). Novetats no en calen –són estúpides-; cultura és oci, no pensament ( pan i toros ? ) i, ¿ qui representen els Parlaments per legislar ?

Estos defensors de la llibertat que s’aferren a les pancartes per lidiar contra dogmes i a favor de nous valors exigint noves lleis ( que també obliguen i prohibeixen ) ara fan pinya darrere la barrera de la sacrosanta defensa del ritus tribal ¿ tortura ?
La tauromaquia –com a oci- és més que un símbol de “lo latino”, “lo hispano”... etiquetes sota les quals s'aixopluguen discos, concerts, publicacions, congressos, instituts internacionals, fundacions... El paradigma cultural de “lo nuestro” al qual has d’assimilar-te si vols subvencions del Ministeri de Cultura, quotes de ràdio, roncandrios, cànon digital, SGAE i tot el mecenatge de l’Estat...
A La Gossa Sorda, Els Pets o Pep Gimeno no els afecta que la petjada de “lo latino” vaja erosionant-se a Palafrugell, Pedreguer o Maó; a Sabina. Serrat o Papito, sí. Per això veuen més banderes que banderilles darrere de la decisió del Parlament català. No els interessa la Mala reputació de George Brassen i s’alcen del llit quan sona el clarí de la fiesta nacional.

Efectivament l’oci pertany a la cultura però ni tot l’oci és cultura ni només l’oci és cultura. La cultura va evolucionar gràcies al transgressor Bosé d’aquella TVE de bous i Iñigo però més amb la minifalda, el divorci, el feminisme, l’alliberament gai, el respecte al medi-ambient... Els valors i l'ètica formen part de la cultura d’un país, senyors progres a més de l'oci ( i negoci ). Cada vegada que una societat pren consciència d’un problema hi ha una evolució cultural i és desitjable –necessari diria jo- que hi haja canvis legals que acompanyen. Els gustos modifiquen modes que enlluernen igual que s’apaguen però sobretot, són els criteris ètics els que aporten grans progressos de la cultura. En estes evolucions sempre hi ha la reacció de qui veu perillar els seus interessos i trau la bandera de capa per desorintar l'animal i no agafar el tema per les banyes. A Canàries en 1991 i a Catalunya en 2010 ha pesat més la cultura del respecte als animals –en augment- que l’ociosa afecció a gaudir torturant-los.

Els progres espanyols dicten que a Catalunya hi hagut “antiespañolismo” i salten la barrera per defensar una aberrant idea de “llibertat”; escandalitzats en veure en el rerefons una qüestió de banderes i no de banderilles i han acabat per aconseguir que així siga. La motivació i argumentació del Parlament ha estat suprimir una exepció a la legislació autonòmica sobre el maltractament dels animals, però la reacció del nacionalisme espanyol en defensa de la part més cutre i denigrant de la seua “cultura” ha estat simplement això: de bandera sense més. Una reacció retrògrada, inculta i unànimement nacionalista.
Ells tenen més clar que nosaltres cada detall. La banderilla simbolitza un mercat cultural, un idioma, unes possibilitats per a uns i un camí vetat per a altres o l’ assimilacionisme cultural. Molt més que un rocanrios trasnochao un Estado-nación que té molt clar que només hi ha una evolució cultural tolerable: la que ens afecta a nosaltres.
I efectivament, a mi m’han convençut: és una qüestió de banderes.

PS:
Papito a Cuba amb Nacho Vidal ( a tope este )

Caminàs

2010-07-28T17:03:00.000+02:00

Atenent a la tercera accepció de l'Alcover-Moll, Caminàs és un camí entre terres d'arròs. Contràriament al diccionari de més solera de la nostra llengua, el caminàs de Xeresa ha esdevingut el “acceso norte a la playa de Gandia” des de que l’AP7 és la via principal del turisme de la platja de Gandia i l’estació de RENFE de Xeraco ha atret una gran part dels veïns del Grau de Gandia.

Després de Llegir més
He repetit fins cansar-me que no és just ni econòmicament sostenible que un municipi de 2000 habitants es responsabilitze de les reparacions, les reclamacions i tots els problemes derivats del trànsit que originen el veïns de la ciutat veïna ( Gran Ciutat, per cert ) i, menys encara, del trànsit originat per l’activitat econòmica de la seua platja.

A hores d’ara no crec que hi haja ningú incapaç de donar per bona esta situació. Per tant els que continuen tirant-li les culpes a este alcalde arguments instant a col•lectius i altres administracions a denunciar esta alcaldia, d’amagat o excusant-se en tonteries ho fan amb prou mala fe.

A principi d’any, vaig proposar a l’Ajuntament de Gandia un conveni de col•laboració per a la reparació i el futur manteniment del caminàs. Acompanyava el conveni amb una memòria tècnica al voltant de 200.000 € i la condició d’aportar, a més, 20.000 € anuals per als costos originats a l’ajuntament que represente de 20.000€ anuals.

Arribat al dia 14 de juny ens véiem de nou amb el problema de tots els anys i sense resposta seriosa per part d el’Ajuntament de Gandia. Vam haver de tallar el camí mentre feien reparacions mínimes dels clots més grans per obrir-lo una vegada passat el trànsit elevat de l’entrada de l’estiu.

I tant que ha causat problemes el tall del camí als xeresans ! Quants problemes? Podem quantificar-ho?

Xeresa té en estos moments 850 vivendes; una simple divisió dels 200.000 € entre les 850 cases ens aporta una idea del cost del sacrifici d’haver aguantat un parell de setmanes o tres el tall del caminàs: 235 € per casa.

Traslladem els 235 € per casa a una pujada de contribucions o una contribució especial per cada casa. Ha valgut la pena ?

I tant que hi ha hagut tota classe d’interpretacions. I ara dic que no es pot passar i demà tape quatre clots i, amb precaució, sí que es pot passar... i hi ha qui es riu i hi ha qui es cabreja... però què voleu. La solució està de camí i la proposta no ha vingut de cap altra banda que del govern municipal de Xeresa. I això evidentment provoca desorientació.

La idea és molt simple, o es condiciona el camí rural, caminàs de Xeresa o limitem el seu pas les èpoques de l’any amb menor trànsit. Les infraestructures tenen un ús segons l’estat en que es troben.

Que venen els maçons !

2010-05-10T22:14:00.007+02:00

Hui el representant d’una empresa d’obres públiques mostrava la seua estranyesa pel fet d'haver convidat al concurs de les obres de l'aparcamet del poliesportiu a més de tres empreses ( mínim legal ). Fins ací no hi ha res d’estrany; m’ho han dit tots els set convidats. Allò que sí que m’ha sorprés és l’estranyesa que m’ha manifestat per una les empreses convidades: “És de la maçoneria francesa”. L’home estava “al•lucinat”, i així ho ha expressat.
Més al•lucinat m’he quedat jo en vore fins el nivell de coneixement del sector i l’accionariat que mostrava. Maçoneria…? En arribar a casa he volgut aclarir la meua sospita.
M’he posat davant Google i he apostat un café per Jiménez Losantos, “d’estes coses només es preocupa ell: Jiménez azote de masones, rojos, ZP-caca”. He teclejat al buscador 4 paraules: “empresa constructora masoneria francesa” he polsat “Cerca” i, mira per on! ; la primera entradeta que em trau Googlea era d’Intereconomia-La Gaceta .
He perdut l’aposta: no era Losantos sinó Carlos Dávila. Proveu-ho.
Efectivament els de La Gaceta s'han "encarregat" de l'empresa Eiffage que vaig convidar al concurs públic.
Ai la maçoneria! No sabém què és però sona a cosa roïn: Masón, rojo, separatista!
Ara comprenc la desesperada acció de La Falange contra Garzón; o s’espavilen a guanyar notorietat o li ocupen el poquet espai que els quedava. I és que vivim en un món molt competitiu i de tant en tant trobem a faltar el proteccionisme paternal de clausura i reaccionari; la publicitat negativa, la competència deslleial i barroera i la dependència empresaria.
Curiosament este constructor espantat pels maçons ( francesos, damunt ! ) sempre em confessa ser del PP ( sinceritat que li agraisc per poc usual en el sector ).
Si jo fora maçó ¿ cregueu que m’haguera negat a convidar-lo per ser del PP i llegir La Gaceta i Intereconomia ?
Què serà la maçoneria?, què hi ha darrere? Però sobretot: què serà la anti-maçoneria i que s'hi amaga ?

Xeresa a la Fira de Turisme

2010-02-28T16:27:00.001+01:00

Acabe de vindre de la Fira de Turisme de la CV. Enguany és el primer any que Xeresa hi participa. De forma modesta hem estat repartint informació en l’estand de la Mancomunitat: uns fullets informatius amb les noves rutes.

Hem començat i la veritat és que de rutes i encants, pel que he vist, no tenim res que envejar. La ruta dels Pedrapiquers té més potencialitat del que pareix.

Per a l’any que vé tindrem més coses a oferir.

Després de Llegir més

Dime de qué presumes… i parlarem de fets.

2010-02-20T10:41:00.004+01:00

El President de la Generalitat ha contestat al portaveu del grup parlamentari Compromís i líder del Bloc, Enric Morera, que el valencianisme està en les bancades populars. La intervenció del Molt Honorable sembla treta del manual d’instruccions de Canal 9. Però una cosa és predicar i l’altra fer.
Enric Morera, en canvi, no ha presumit de valenciania, simplement l’ha exercida. El portaveu valencianista, Morera, ha fet una defensa dels interessos del nostre País contra la pretensió del PP i PSOE d’incloure una reserva hídrica en l’Estatut Castellano-Manxec. Pretensió defensada per la Secretaria General del PP d’Espanya i Presidenta del PP Castellano-manxec, María Dolores de Cospedal, i que impediria el trasvassament del Tajo a les comarques del sud del País Valencià.
¿ Qui mana més al PP vosté o la senyora Cospedal ? –ha preguntat Morera- mentre recordava l’afer disciplinari de Ricardo Costa, defensat pel PP valencià però sentenciat per Génova. Els fets són els fets: Camps té la mateixa influència dins del mateix PP espanyol que Luna o Alarte en el PSOE i els manxecs tindran reserva hídrica amb els vots del PSOE i PP de Castella La Manxa i el silencia dels d’ací.
Tant de presumir de “valenciania” amb el Agua para todos i, ara, ¿el President dels valencians acabarà doblegant-se al PSOE i PP castellano-manxecs ?
El President ha pretès desviar l’atenció culpat els altres –quina novetat. El disbarat ha arribat a l’extrem de culpar Enric Morera del fracàs de la política hídrica en la passada legislatura. Aprofitant l’esperpèntica fugida de Camps, Pañella, diputat del Bloc per Castelló, ha usat l’honorable reconeixement del “poderío” de Morera front a l’escassa influència del govern valencià per proposar al portaveu del Bloc com a President !
L’altra intervenció d’Enric Morera molt comentada als diaris ha apuntat també als fets i no a les bravuconades que tant ens embafen: ¿ presentarà vosté recurs d’inconstitucionalitat si hi ha reserva hídrica [del Tajo] en l’Estatut Castellano-Manxec? Contra l’Estaut català el Consell Valencià el va presentar i amb una gran campanya, ara, en canvi ni tan sols fan una crítica. Com diguem en valencià: els valents cauen de cul.
Vol ser valencianista de veres el senyor Camps o servir a Madrid només ? Doncs que s’opose a la Sra De Cospedal, que aprenga de Fraga que sí que qüestiona el que o a qui considera; que recórrega l’Estatut Castellano-manxec arribat el moment. Valencianisme és fer i no estar tot el dia davant Canal 9 fent de víctima ploramiques.

Incendis a la marjal

2010-02-12T12:48:00.001+01:00

Des de mitjan mes de gener una o dos bones ànimes s’han dedicat a botar foc per tota la marjal. Els incendis provocats afecten a parcel•les en la zona transformada ( citrícola ) i des de dilluns ha començat a donar-se també al Canyar ( partida de les Galerasses ).

A banda del problema medi-ambiental, alguns incendis estan provocant-se en parcel·les agrícoles, tanques etc... ;per altra banda la mobilització de policia i guardia civil deixa sense vigilància altre àrees del municipi. `

Tot i que en un principi vam considerar que no era convenient donar-li publicitat als incendis per si es tractava d’ incendis accidentals o algun cas aïllat de gamberrisme, la cosa ja ha anat massa lluny.

He demanat el reforç de la polícia autonòmica i la guàrdia civil i a hores d'està patrullant per la zona. Crec, sincerament, que l’individu o el parell d’individus que estan fent esta estupidesa no són conscients de la gravetat del delicte i la condemna que els podria caure si els agafaren.

Després de Llegir més

Les regles del joc

2010-02-07T23:17:00.007+01:00

Llegint les memòries de Jordi Pujol, m’ha impactat molt l’afer de Banca Catalana. Explica l’ex-president com el diari El País –felipista aleshores- va publicar un titular fent-se ressò d’uns “rumors” de suspensió de pagament del “banco de Jordi Pujol”. Tot això es publicava el mateix dia que apareixia al BOE el seu nomenament com a President; Felipe tenia capacitat de comunicar,¿no?. L’endemà el Banc d’Espanya ho desmentia inútilment: TVE també es faria ressò dels “rumors” i dia rere dia van continuar fins ensorrar el banc per intervindre’l i vendre’l posteriorment. Després vindria una querella contra el President i altres que no va prosperar. Finalment, els “rumores” amb què va iniciar el rotatiu madrileny la jugadeta van ser certs. És el que tenen els grans estadistes: sempre encerten.
Ignore quants bancs i empreses han pogut carregar-se impunement els governants demòcrates, però m’aborrone només de pensar-ho. La impunitat, la impossibilitat de defensar-se exigint responsabilitats... espanta.
Esta setmana la premsa tracta el malestar existent entre el jutges i, lògicament,

s’ha recordat la famosa modificació en el sistema d’elecció del membres del CGPJ que va fer Felipe González. Una cacicada segons la qual tots els membres eren elegits o bé pel parlament o bé pel senat; també recorden que Aznar va prometre tornar a la fòrmula introduïda per Suárez ( elecció de 12 dels 20 membres pels jutges ) per garantir una independència del poder judicial prometent una “regeneración democrática”. L’únic que es va regenerar va ser ell, reencarnant-se en un il•luminat dèspota. I així fins al període del talante de ZP i les i els seus progres que tampoc estan per la feina.
Tot no són regustos en la lectura de la premsa i m’entretinc amb la sarsuela madrilenya –un sainetillo amb molta mala llet- que representen Aguirre, Gallardón i Cobo. El numeret ha vingut de perles al bipartidisme: el PSOE pot prescindir del cas Gürtel que ja apuntava massa clarament al finançament mafiós dels partits polítics –toca passar pàgina- i el Rajoy somriu des de la primera fila mentre els adversaris van desgastant-se mos a mos.

I mentre llig com impunement es pot fulminar un banc, lligar ben curt el poder judicial i vendre la partitocràcia per diners negres des de l’administració, em pregunte: seran el clima mediterrani, la falta de iniciativa empresarial o de formació les raons per les quals l’economia espanyola s'ha sintetizat en una fórmula de formigó i especulació o hi haurà altres raons?
Dit d'altra manera: realment Espanya, com a Estat, ¿ pot garantir a un inversor que les regles del joc, del mercat, de l’economia, es respecten ? , ¿ es pot invertir muntant indústria i confiar en el sistema ? O vivme en un estat ideal per fer el que faríem a Guinea Equatorial: construir, vendre, arreplegar-los i pegar a fugir.

Crec que el primer canvi estructural que caldria fer és traure’ns de damunt el caciquisme ancestral messetari i viure en una democràcia europea. Que l’Estat respecte les regles del joc ( totes ) i, a més, que en siga garant.

Nota: La foto correspon a una visita -polèmica- del Dictador ( President Colpista que diu la premsa espanyola ) de Guineà Equatorial, Theodor Obiang.

La dreta torna a Xile

2010-01-21T10:52:00.003+01:00

El titular que he triat ( copiat ) podria vindre d'algun comentarista d'esquerra radical, algú capaç de posar dins del mateix calaix els partits polítics democràtics de dretes i les dictadures del cono sud. De forma anàloga hi ha altres que es passen el sant dia posant al mateix calaix les dictadures soviètiques i l'actual socialisme quan no és altra cosa que un social-liberalisme rebuscant-se en la vella batalla de les llibertats individuals.
Quasi tots els mitjans de comunicació han destacat el fet que 20 anys després de Pinochet, la dreta ha aconseguit el poder per primera vegada. Arreu, tots els periodistes conclouen i detaquen que a Xile, la democràcia està consolidada amb esta alternança. En la memòria del periodista de dretes i d'esquerres està la terrible dictadura de Pinochet. La normalitat, la consolidació de la democràcia 20 anys després: aquesta és la foto que quedarà per la història.
Parlar de “recuperar el poder” o “tornar a guanyar” en al•lusió clara al criminal Pinochet és d’una mentalitat perversa. O ¿ és que algú creu que la dreta democràtica té més simpatia per genocides com Pinochet que per un govern democràtic de socialdemocrates ?
Evidentment que un titular similar al que jo he emprat podria també deure's a una cagada monumental pròpia d'aquells que assigna la feina d'un fuster a l'obrer, o usar un eina per al que no és.
El nostre Canal 9 , no podia fer periodisme: informar i opinar tendenciosament -si cal- sobre uns fets. El nostre Canal 9 havia de fer propaganda i res més: "la dreta torna a governar". Amb titualrs come este es van quedar tan a gust. Amb el seu missatge subliminal antiZP; com quan va guanyar Merkel a Alemanya després de l’etapa Schröder al•ludint a l’etapa anterior de Kohl. Els “redactors” de Canal 9 del PP van voler vendre’ns un missatge basat en equiparacions, però les equiparacions les han fet ells i només ells soletes -vegem sinó quina ha estat la foto arreu del món -¿ per què ?
Per què ací, sí que han tornat a governar ?

Xeresa aposta per una oferta turístico-cultural.

2010-01-11T08:48:00.007+01:00

La ruta dels Pedrapiquers, la dels Corrals i la dels Santets, la recuperación de patrimoni i dos rutes per la marjal encara en estudi, són el principal atractiu.
L'Ajuntament de Xeresa ha posat en marxa –amb l’ajuda d’una subvenció de l’Agència Valenciana de Turisme- tres rutes turístiques amb la finalitat de difondre i dinamitzar el patrimoni del municipi.
La primera ruta -Ruta del Santets- ens proposa un passeig pel casc urbà més antic, amb l’explicació dels antics plafons ceràmics, destacant algun d’ells del segle XVIII. Al mateix temps, al Calvari s’ha disposat un panell interpretatiu amb l’explicació de les catorze estacions que representen la Passió de Crist.
Respecte a la segona ruta -Ruta dels Pedrapiquers-, consta de dues parts, una rural i una urbana. La primera consisteix en un passeig per muntanya per la partida de la Pedrera i permetrà gaudir del context en el qual els picapedrers treballaren la pedra durant els segles XIX i XX. S’ha instal•lat una d’interpretació així com senyalètica explicativa del mètode de treball, de les estructures de refugi contra els agents meteorològics, així com dels tipus d’elements per a la construcció que s’extreien. Com a complement, a l’àmbit urbà s’han disposat diversos metacrilats amb la descripció de les característiques de les façanes més representatives bastides amb feina de picapedrer.
En quant a la tercer ruta, Ruta dels Corrals, aquesta enllaça amb la del sender PRV-153, amb la situació i explicació, mitjançant pals de seguiment i un panell informatiu, d’aquelles estructures que durant els segles XIX i XX ajudaren a domesticar la zona muntanyenca més llunyana de Xeresa. A més a més, a la zona del Molí s’explica, amb l’ajuda d’un panell interpretatiu, els diversos sistemes de canalitzacions que s’han desenvolupat a la zona des del període musulmà fins l’actualitat.
En estos moments s’està inciant la promoció de les rutes. Des de l’alcaldia es fa una valoració positiva per dos motius. La primera raó pel fet d'haver arribat a temps d’oferir el potencial turístic del municipi ara que des de la Mancomunitat de la Safor s'ha dissenyat un Pla Estratègic Turístico-Cultural en el qual l'ajuntament també ha participat. Fins el moment la localitat de Xeresa només podia oferir un recorregut per muntanya regulat per un grup muntanyenc. La segona raó, pel fet que les rutes no es basen exclusivament en el patrimoni ambiental, sinó que també en l'urbà, cosa que pot resultar a llarg termini beneficiosa per al comerç i l’hostaleria local.
Per altra banda l'Ajuntament ha signat un conveni amb la Universitat Politècnica de València per a dissenyar una altra Ruta per la Marjal, també s’han fet gestions des de l’alcaldia amb la Fundación Biodiversitat participada pel Ministeri del Medi Ambient i Medi Rural i Marí realitze unes inversions en la marjal prolongant la ruta per la marjal que arranca dels de l'Aula de la Natura. Així mateix, estes actuacions contemplen la creació de miradors i un xicotet centre d’interpretació.
Totes estes actuacions es complementen amb altres de recuperació patrimonial com la paret de l’antic fossar, el llavador i recentment l’antic celler de l’església: habitació subterrània en el cos del campanar, que servia com a rebost d’aliments precedents de l’arreplegada del delme i que s’ha integrat en el recorregut de la Ruta dels Santets.

Foc d'encenalls

2010-01-10T21:58:00.005+01:00

Quan anàvem a l'institut de secundària solíem comentar un company i jo algunes expressions que havíem aprés a classe de valencià i que després ens sorprenia escoltar-los en boca de veïns vells del poble. Així aquelles lliçons per recuperar la pròpia llengua ( misèria de les misèries ) aprenent les paraules que la nostra generació havia perdut acabaven tenint rostre i nom o malnom per a nosaltres: “això li ho he sentit dir al ti...”, mentre altres les tatxaven de “catalanes”.
Camí dels 38 anys a les costelles, m'he trobat hui mateix amb una sorpresa agradable com aquelles.

Mon pare duia un feixet de llenya prima per encendre el foc i l'ha definit com uns “encenalls”. Mai havia sentit esta paraula en boca dels meus pares, la coneixia només d'haver-la llegida.

Com encara pot haver paraules que no has sentit dir mai al teu pare? Com d'immensa és una llengua. Per un moment he pensat en l'encenall com a objecte destinat a encendre altres coses, en la flama de la llengua, en mantenir encesa la cultura pròpia, en el foc com al·legoria de la vida d'una comunitat, d'una nació: encenall a encenall, recuperarem el que som i potser la dignitat i tot.

Bé que immediatament he pensat en la rapidesa amb que un encenall si no té unes branques darrere i un tronc darrere d'aquests, es consumit amb més fum que brasa. I mira per on que és precisament una expressió com “foc d'encenalls” la que s'usa a la nostra llengua per definir una cosa de poca durada.
He pensat en les flames del nacionalisme cultural, transversal i totes eixes falles i he reballat quatres branques de taronger més a la xemeneia. Que creme !

Un nou inquilí

2010-01-01T17:28:00.003+01:00

S’estima que al conjunt de l’Estat tenim al voltant d’un milió de pisos acabats o a mitges sense comprador. Un greu problema no sols per constructores i empreses dependents, també per als bancs, molt vinculats al sector i farcits de crèdits hipotecaris. Alguns autors com l’exministre socialista Joan Majó, apunten la necessitat de treballar en dos línies d’actuació per traure estos habitatges i assolir un equilibri entre oferta i demanda. Una primera línia d’actuacions seria regular les hipoteques i ajudar al comprador; la segona línia d’actuació consistiria en impulsar l’esquifit i submergit mercat del lloguer espanyol.

Tenim un lloguer en xifres molt per baix de la resta d’Europa ( 11% respecte a la mitja europea del 40% ). Entenc que hi ha dos raons fonamentals: una, la inseguretat al voltant del lloguer, i que considere relativament fàcil d’eradicar amb una legislació adequada, l’altra causa, relacionada amb els hàbits socials és més complexa.
Sobre la primera raó, parlem de la inseguretat jurídica del propietari que amb un llogater morós pot trobar-se amb un viacrucis judicial per poder fer-lo fora; però també de les comunitats de veïns on els inquilins llogats no tenen el pis per la seua llar i es desentenen de millores i reformes comunes.

La nova Llei de Foment del Lloguer de novembre de 2009 aborda estos problemes, al mateix temps que obri la porta a possibles exclusions socials per impagaments, com denunciava ICV –caldria complementar-la amb altres mesures- i també ha permès posar en marxa la proposta de CiU de crear un parc públic d’habitatges desocupats mitjançant la Societat Pública de Lloguer.
Amb estos canvis, els ciutadans de l’estat espanyol podran veure l’habitatge com una opció interessant de forma anàloga als de la resta de la Unió. No m’ho crec.

L’altra raó de la debilitat del mercat del lloguer –i que Majó apunta com a la primera- no es soluciona amb canvis legals. Com apuntava adés, es tracta d’un problema cultural: d’hàbits socials i de mentalitat. A casa nostra pensem que llogar és tirar els diners i només sempre s’ha d’evitar. Associem l’habitatge amb un patrimoni amb un valor que, fins i tot fa poc, creiem que pujava infinitament.
Desgraciadament una llei com aquesta no ha creat massa debat social -la política a Espanya apassiona quan es presta a l’enfrontament. Un extens i assaonat debat hauria servit per fer propostes al voltant d’esta segona llosa, cultural, que continua ofegant el mercat del lloguer i que la legislació no pot ni moure-la.

Propostes senzilles com podrien ser una bona campanya pública sobre els avantatges de la nova llei ( pròrrogues dels contractes per a fills, seguretat jurídica per a propietaris i comunitats... ); fer publicitat dels avantatges del lloguer ( mobilitat, cost més estable... ); més informació sobre els costums europeus, però sobretot el que considere urgent és qüestionar, ja, l’estereotip d’inquilí llogat que apareix als nostres productes culturals.
Cal engegar la televisió i deixar de vore el pobret de l’escala que és l’únic que no té pis en propietat, hem de vore algun professional metge, advocat... pare de família en un pis llogat, ufanós de poder traspassar el lloguer a un fill quan el necessite i, aprofitar per canviar de residència còmodament. Necessitem un nou inquilí.

Si no s’aborda el problema cultural tindrem una llei més sobre drets individuals, però continuarem tenint un milió de pisos ofegant financerament l’economia.

En marxa !

2009-12-23T00:07:00.000+01:00

BLOC, Iniciativa i Esquerra Ecologista-Els Verds han ratificat l’acord per a les properes eleccions autonòmiques. Continuem en la construcció d'una alternativa al model de creixement urbanístic (¿) i colapse econòmic defensat pel PP i PSOE; a l’ideal de levante español plasmat a l’Estatutet d’autonomia; al finançament il•legal dels partits que fa que este siga un país sense regles on no es poden confiar inversions; a la falta d’organtizació del PSOE valencià, dedicats a la brega interna i el menyspreu al seu líder; a la miopia ( esta sí, real ) del PP valencià, incapaç de presentar dimissions per l’afer Gürtel, dedicant-se cínicament a un victimisme (tele)diari.

Uns no fan res i els altres insisteixen en el model ( ja mort ) de camps-de-golf-i-urbanitzacions mentre segueixen els casos com el de Lliber i l'amença de la Unió Europea en anul•lar les ajudes a Espanya sinó hi ha canvis.
Mentre continuem sense una llei de dependència desenvolupada, una pèssima administració que inverteix els diners públics de forma capritxosa en obres públiques i aparca les actuacions dels propis plans territorials i estratègics. Perquè estem farts de l’embafosa actitud beligerant contra l’educació pública, creant problemes enlloc resoldre els existents o almenys, afrontar-los ( fracàs escolars i barracons ). Desesperats per l' abandonament de l’agricultura per una Generalitat que mai l'ha valorada degudament per la seua incidència social i la importància en el territori.

Per això estem contruint una alternativa per a tractar els problemes dels valencians. I dic estem construint i no, presentarem una alternativa. L’alternativa al PP i al PSOE no pot consistir en fossilitzar en una cadireta deseperadament un diputat del PCE: l’alternativa ha d’estar ja present als Ajuntaments, per estar present a totes les Diputacions Provincials i augmentar el grup de diputats a les Corts.
A partir de la base muncipal de la tercera força política municipal ( el BLOC ) sumem moltes més llistes municipals, treballem a un any i mig de les eleccions. Per poder, ja no, canviar la política del país sinó, fer política per al país: atendre els problemes dels valencians, des de totes les institucions i que siguen altres qui se centren en els problemes propis del PP-Gürtel i del PSOE-regne-de-taifes-valencià.

Qui pacta amb el PP?

2009-12-22T23:15:00.000+01:00

La passada legislatura vaig acabar sense entendre el culebró entre partits en alguns municipis. Un dels casos més conegut va ser el de Palma. L’alcalde socialista tenia una actitud excessivament bel•ligerant amb el Bloc, no vaig a estendre’m amb detalls alguns dels quals foren desagradables per molts companys de la comarca. Personalment, estava convençut que arribaria un moment en que des de la direcció comarcal algú li faria un escoltet a este senyor. Pe`ro res: quatre anys de PGOU amb Camp-de-Golf-macro-urbanització i llenya al Bloc; per a dinar, per sopar, per berenar, per esmorzar i per desdejunar… Amb el pacte del Bloc i PP a Palma pareix que hi ha atres prioritats més pròximes als veïns. Va ser lamentable l’actitud del PSOE a la comarca.
Ara, que el Bloc de Xeresa ja no és un enemic del PP local, sinó un

adversari polític també del PSOE. Ara que el Bloc de Gandia no és un aliat necessari del PSOE per fer front comú a l’alternativa política que representa(va) la dreta de Fernando Mut, comprove de nou que el problema no era aquell alcalde de Palma.

Per què el Bloc pacta amb el PP en alguns municipis? En primer lloc caldrà plantejar-se si els acords ( de legislatura o puntuals ) són necessaris o són un capritxo, una desviació estranya. Baix el meu punt de vista tots els acords que he vist són del tot necessaris; assegurar la governabilitat del municipi és un un deure dels partits, cap partit segrestat té utilitat ni per la societat ni per als seus militants i menys encara futur com a tal.

La segona qüestió a plantejar-se és si els pactes municipals responen a qüestions ideològiques o estratègiques. Dit d’altra manera, hi ha pactes als pobles naturals i contra-natura de veres? Al meu parer, fins i tot quan hi ha un envoltori ideològic la immensa majoria dels pactes municipals són més estratègics que ideològics. De fet es donen sempre entre el primer i el tercer partit o entre el segon i el tercer. La raó potser siga que el primer i els segon assumeixen o configuren l’esquema del bipartidisme local: evitar que l’altre governe.
De fet, en situacions en que el Bloc avança al PSOE, situant-se com a segon o primer partit, el PSOE i PP arriben a un enteniment i a acords, amagats, disfressats o obertament “justificats”. A la comarca ja comencem a tindre algun exemple com Daimús o el del PSOE de Xeresa que va pactar el darrer dia de campanya amb el PP. Potser la decisió es prenga espentats per la visió d’una possible “recuperació” o guany de vots respecte a qui comparteixes espai electoral. Potser, ens espente la impossibilitat d’altre acord conseqüència d’un cúmul de friccions.
No crec que hi haja que fer cap escarafalls pels pactes municipals entre un partit d’esquerres i un de dretes, deixem-nos d’hipocresies i sobretot debats superficials que només serveixen per encotillar la democràcia i abusar de poder als pobles i ciutats.

El caramull d’actituds prepotents i polítiques de dretes que alguns alcaldes i regidors del PSOE estan fent –obnubilats pel poder i sense vistes al futur- són el més gran dels pactes municipals que s’ha pogut fer amb el PP valencià ( i saforenc ) i l’ha fet el PSOE.

Auken per a tots ( des de Lliber )

2009-12-21T00:08:00.004+01:00

El President Camps continua amb el seu victimisme. Mentre setmana passada en la reunió de presidents autonòmics demanava el trasvassament de l'Ebre al president d'Aragó, a Lliber ( Marina Alta ), l'ex-alcalde del PP era detingut i tota la corporació ( oposició, secretari i tècnic municipal) passaran pel jutjat. El motiu: 300 vivendes il·legals en sòl no urbanitzable venudes a estrangers. Una estafa molt més grossa que les barbaritats que han posat els pèls de punta als parlamentaris europeus ( a excepció dels populars i socialistes d'ací ).
Este hivern el Parlament Europeu aprovava l'informe Auken, les conclusions d'una investigació sobre els abusos urbanístics i el desenvolupament salvatge de l'urbanisme al nostra Comunidad. El document proposa entre altres coses la supressió de les ajudes a TOTA Espanya si no hi ha canvis clars en la política urbanística. Faltava Llíber...
Des de cap punt de vista pot entendre's que Camps demane, ara justament, el travassament d'aigua. Fins i tot per defensar del model fracassat urbanístic del PP no és el moment. La Comissió Europea no s'empassa l'estafa (tele)diària de les quatre penques en secà de Canal9 per justificar el trasvassament.
És una clavada de pot tremenda per part de Camps continuar ara amb el Agua para todos. Quina necessitat ?
Els problemes interns del PP valencià estan passant-li factura al president i acabaran fent-nos un tratge a tots.

Després de Llegir més

Abel Soler

2009-10-31T21:19:00.007+01:00

El vaig conéixer només entrar a l'alcadia. Ell mateix em va parlar d'una subvenció de Promoció Institucional que podia destinar-se per fer un llibre sobre la història, la geografia i el patrimoni.
Des de la Conselleria de Presidència van lloar la proposta: "d'això es tracta i no de fer concursos gastronòmics i coses semblants", va comentar un duncionari. Es veu que hi ha de tot per les alcadies i regidories, vaig pensar sense encertar del tot encara.
El projecte del llibre de Xeresa ha estat un èxit i la presentació que en va fer el mateix Abel, millor. Trobe que és un valent amb l'espenta per haver fet d'una professió sense futur clar un futur professional. Pà i il·lusió, què més voleu? Gràcies que el tenim, diran en molts pobles.
Ara llig l'embolic -la cotxinada- que li han fet a Beniflà: es veu que hi ha de tot per les alcadies i regidories.
Al marge de les qüestions "lingüístiques" del sempre valencianista Sentandreu i cia, un parell de coses m'han quedat molt clares. Un alcalde o regidor va contractar un feina i devia saber de què anava i com es feia; un alcalde o regidor va sol·licitar una subvenció i devia saber les condicions "idiomàtiques" per rebre els euros; un alcalde o regidor va encomanar una feina a una imprempta i devia haver fullejat el treball... No estem parlant d'una compra puntual, sinó d'un treball que dura temps, un temps suficient per avortar si calia l'atemptat catalanista...
Un alcalde o regidor ... han entropessat amb una gestió tant senzilla que... en fi. Igual "lo" seu és la lingüística i s'equivocaren en agafar un Ajuntament.
Veus, això és el que m'agrada d'Abel, que compleix els seus compromisos i es dedica a allò que entén; ell també podria ser alcalde a Beniflà i contractar feines i tot.

Reunió informativa amb veïns

2009-10-31T11:02:00.003+01:00

http://www.lasprovincias.es/valencia/20091020/safor/xeresa-renovara-pluviales-plazas-20091020.html
De Las Províncias. No sé si està en altre diari, supose que no.

Beniflà

2009-10-30T21:01:00.003+01:00

A Beniflà s’ha produït una moció de censura. El pacte de govern entre PP i CV consistent en l’alcaldia per a CV els dos primers anys i els restants per al PP s’ha trencat: CV i PSOE han presentat una moció contra l’alcalde del PP quan portava quatre mesos. No han tardat en arribar-me algun e-mail i telefonada preguntant-me sobre el tema.
No entraré a sac a posar a caure d'un burro al PSOE per pactar amb CV. Considere –i així ho visc- que a la política local les ideologies no són ni han de ser un obstacle per res: per tnat sóc coherent.
Allò que importa no és amb qui, sinó quina política fas, i de quina forma governes. Al meu municipi, el regidor del PSOE també va pactar el darrer dia de la campanya amb la candidata del PP i, de fet, quan el portaveu del PP no està ( com dimecres passat ) usa un "mosatros" transparent i clar. Jo no m’he tirat mai les mans al cap.
El problema del PSOE a la comarca no és de ni de bons tros el pacte amb CV a Beniflà.
Recorde que Salvador Castellà ( exalcalde de CV ) i jo conicidirem en un sopar benèfic. Quan es va apropar un exalcalde socialista a saludar-lo, es va posar un poc nerviós; Salvador tenia por que jo contestara la salutació i este senyor socialista em soltara la coneguda parrafà sobre els del BLOC ( a les mares també les anomena ), amb retirada de salutació inclosa. Jo ja el coneixia i vaig optar per no posar-li la mà a la boca.
En definitiva que no són les sigles el més important i no vaig a criticar res, de moment. Respecte a si l’acord previ amb el PP, si hi ha o no raons… no tinc ni idea. La conveniència o no de la moció… no és assumpte meu. Si els socis de Castellà en estos darrers dos anys li han tirat alguna maneta o no… ja ho explicaran tots ells al seu poble. La planta de transferència de La Font... ¿ pot haver influït ? ja li ho preguntaré.
El que sí que he de dir és que a la Safor este pacte pot sonar un poc estrany però no a altres comaques molt més poblades i importants. Tenim el costum de confondre el PSPV de casa nostra que necessita competir amb el nacionalisme ( BLOC ) pel conjunt del partit dels socialistes valencians.

23F

2009-10-27T00:26:00.005+01:00

Anit en un programa de no sé quina TV ultra d’estes que estan tot el dia matxacant ZP, les ministres, els catalans, els bascos... i no es cansen mai, vaig tindre el gust i regust de sentir parlar del Rei i del 23 F amb una sinceritat de por.
Repassaven, els contertulians, la història recent espanyola i quan va tocar parlar de les sentències judicials del 23 F, Ramon Tamames va dir que ens havíem quedat sense saber –i sense jutjar, afig jo- les persones que sabien del colp i no van fer res per impedir-lo. Pensava que la cosa quedaria ací però el Melchor Miralles no va tardar en afirmar que “som” majors d’edat i podem parlar clar ja d’allò. Es tractava de trencar amb el tabú, com parlar de sexe als fills, així ho va enfocar amb total naturalitat. Melchor va apuntar directament i obertament al Rei, va introduir el concepte de “golpe institucional” com qui parla de reducció de dèficit o modificació de la taxa de guals.

Immediatament tots, assentint tàcitament, van continuar comentant tal i com anaven fent amb els altres temes històrics. Explicaven la situació del moment, les raons del colp; poques la veritat. A la raó de la inseguretat ciutadana ( dubtosa ) i el terrorisme d’ETA –més encara- algú va afegir: “pero sobretodo por la deriva autonómica”. Immediatament es van esplaiar beneint el colp de Tejero, gràcies al qual es va poder aprovar la LOAPA per acabar d’adobar-ho. De forma unànime esta va ser la raó suprema principal de colp: frena rel desenvolupament autonòmic. Els tertuliants eren demòcrates espanyols no ultres ni res per l’estil.
Allò que no ens haguérem atrevit a insinuar alguns, ells ho reconeixien com la cosa més normal del món: necessària i ben feta.
Mentre al peu de la pantalla seguien mostrant-se missatges de mòbil contra el xantatge
Quatre gats erigits en pares de la pàtria van decidir posar-li una pistola al cap a la Democràcia per poder exigir una involució autonòmica i posteriorment erigir-se com els salvadors d’allò que la majoria volia. ¿ Xantatge nacionalista, minories imposant-se ?
No hi ha ningú de la classe política espanyola ni dels periodisme de cert nivell que dubte de què va ser el 23F, simplement han mantingut als pobles en un engany durant quasi 30 anys llargs. Per ells va ser una jugada política molt en feta.
No estem al mateix barco, esta aventura que li diuen Espanya no és la meua, no som del mateix país ni estem fets de la mateixa fusta però a més, és que tampoc vull ser-ho.

Servilisme o partidisme

2009-10-26T15:18:00.007+01:00

Ahir a l’acte del Puig del darrer diumenge d’octubre em va comentar un amic que un periodista s’havia enfadat amb mi per penjar del meu blog una crítica contra el servilisme del seu diari.
Valga dir que el blog personal no és més que això, un espai d’internet on un expressa allò que li dóna la gana. A diferència d’un diari, els blocaires no tenen cap compromís amb l’actualitat, ni una teòrica objectivitat; no fardegen d’objectivitat sinó més bé al contrari. Al blog expresses lliurement opinions i experiències personals, a més, són gratuïts i senzills d’omplir.

Però he de suposar que no és al voltant del meus drets que ha brotat esta "indignació", sinó dels drets de l’ al•ludit.
Acostumats a donar sense rebre, els periodistes poden acabar amb la pell finíssima. No vaig a fer un discurs bròfec contra l’ofici, però quede clar ja, que ací no juga ningú de bulto. Si el seu periòdic pot condemnar-nos a l’ostracisme, si pot traure mentides contra la meua persona... a mi em queda internet. Què li hem de fer, internet ha esdevingut un forat en el sistema “perfecte”, una finestra d’aire pur i pudors insuportables, tal qual és la vida. S’ha acabat això de tindre-ho absolutament tot controladet.

Mireu la burrera on arriba, com per queixar-se. Fa dos anys vaig renunciar a la dedicació exclusiva per passar a una parcial, conseqüentment em vaig reduir la nòmina. Un regidor del PSOE va tindre la burrera de comparar la xifra prevista ( i mai cobrada ) del pressupost del 2008 per la meua dedicació parcial, amb la prevista al pressupost del 2007 que en ser aprovat en agost del 2007, només contemplava 5 mesos de dedicació exclusiva. Els 12 mesos de dedicació parcial li eixien un 10% més “car” que els 5 de dedicació total. Amb tota la tranquil•litat del món va telefonar al Levante-EMV acusant-me “d’haver-me augmentat un 10% més la nòmina d’alcalde” !!
Afortunadament (?) el redactor em va telefonar per comentar el tema, li ho vaig explicar tal com estic fent ara i, a més, li vaig reenviar per FAX còpia de la nòmina i de les partides del pressupost. La meua preocupació per documentar i demostrar les coses davant la premsa esta vegada no va servir de res. Redactor i regidor van tindre una conversa, papers en mà, en la qual el regidor li va insistir “jo vull traure-ho” i el redactor va acceptar el desig de calumniar, contestant-me educadament per telèfon que ell “no podia” fer res: la resposta textual va ser: “Tu si vols contestar-li, envies un article d’opinió, jo ho pose entre comilles per deixar clar que és ell i no el diari qui ho diu”. Servilisme a la difamació i la burrera: no podia fer res, se sentia obligat...
Mentir, calumniar, difamar... que més dóna: Tomàs no acudirà als jutjats. Es defensarà des de la llibertat d’expressió, sóc un idealista: social-demócrata i nacionalista

Crisi ( política )

2009-10-21T18:25:00.004+02:00

article d'opinió publicat a www.infosafor.com

En moments de crisi econòmica com la que estem passant sobretot a l’Estat Espanyol i de forma molt especial a “la nostra Comunitat” ( País Valencià, per honrar-nos amb un nom), allò més immediat, quasi instintiu és parlar de reducció del dèficit públic, d’estalvi econòmic i contenció de despeses com a receptes o fórmules magistrals.
Plantejat així en cru, una bona gestió sobre les despeses –públiques i privades- pot servir a tot estirar per allargar l’agonia –que ja és- però també pot enfonsar la demanda més encara. No gastar no és cap solució, en si, per reactivar l’economia.
De la recepta immediata hauríem de passar a la necessitat d’un diagnòstic i un tractament més acurat. Caldria esperar un bon debat –amb més propostes que estridència- sobre les prioritats a l’hora de gastar i les estratègies a seguir per eixir, si més no, per afrontar la crisi.

Les inversions públiques en obres són de moment l’única proposta del govern espanyol de Zapatero i han tingut la seua rèplica autonòmica de Camps. Un “jo més que tu” , d’un govern contradictòriament exposat per Rajoy com model d’alternativa. Així, sobre les estadístiques de l’atur, cau com una llosa la grisor del PP d’un Rajoy hipnotitzat, embovat i il•lusionat amb cada anunci d’expedients de regulació d’ocupació. Estem servits.
Els plans especials suposen una injecció de diners públics que deurien d’anar si no precedits per la urgència, almenys acompanyats d’un bon debat on no només els polítics intervingueren. De fet, quan la nostra preocupació va més enllà del pa de hui, topem amb incògnites sobre l’ús, destinació i gestió que haurien de donar-se a estes ajudes.
¿Hem de primar les inversions que creen més mà d’obra?, una obra prescindible d’edificació -inclús faraònica- pot donar més jornals que una carretera necessària amb un pressupost similar. Apostant per la generació de nous llocs ¿ no castiguem massa aquelles empreses que mantenen les plantilles ? Quin tipus d’obres són més convenients ara, ¿ infraestructures viàries, remodelacions urbanes o edificis públics?, hem de valorar el foment d’activitats econòmiques en el futur ?, com puga ser la recuperació de valors de l’entorn ( històrics, patrimonials i ambientals ) per millorar o ampliar l’oferta turística d’una costa exhaurida amb cada dia més competidors ( Bàltic, nord d’Àfrica ). O invertir en millorar la gestió pública i l’estalvi públic en un futur ?, com són inversions en estalvi energètic i noves tecnologies. Convé que les mesures tinguen un efecte visible i immediat o s’ha de pensar en objectius a mig i llarg termini invertint més en I+R ?
Per citar alguns dels dubtes sobre els quals podria pivotar un debat polític. L’absència de debats on es posen damunt la taula criteris i s’intenten dissenyar estratègies, el tapar-se el nas i esperar que la crisi internacional desaparega ( que inventen ellos ), ha acabat per negar-nos el dret a l’esperança. Uns i altres han assumit que els plans d’inversions només són una (per)versió capitalista de l’auxili propi de l’estat del benestar, on l’empresa privada cobra un paper ( mai millor dit ) nou i fonamental per evitar un colp en les xifres de l’atur. No seré jo qui critique estes inversions, al contrari, les rep amb alegria i deler però no puc compassivament callar-me quan no veig, no sent, només que un tic-tac electoral omplint el buit del bipartidisme espanyol. Mentre hi ha qui es queda tant ample excusant-se o escopint que calen canvis estructurals, quan ni les mesures pal•liatives basades en la subvenció directa –senzilles a més no poder- s’estudien o debaten a fons. Quan es plantejaran els canvis estructurals quan la caixa estiga buida per no poder fer-los? Quan la recuperació els arracone en l’oblit d’uns governants acomodats?

Evidentment que hi ha problemes estructurals en la nostra economia. La societat intueix que Espanya i la Comunidad –especilament- , han apostat viciosament en els darrers anys exclusivament pel diners fàcil de l’especulació i el turisme de costa: debatim sobre la memòria històrica sense haver superat l’Spain is different. El govern social-liberal podria acusar l’oposició liberal-conservadora de l’herència deixada, d’aquell “España va bien” d’ Aznar o el “somos la envidia del mundo” de Camps quan elogiava “nuestro modelo de crecimiento”. El model és ( era) una bombolla on s’invertia i es comprava a preu d’or el que ara no és vendible i s’ha d’embargar absurdament. Un model on tothom és estafat i que ha dut a una banca a negar préstecs necessaris per l’economia de mercat mentre demana ajudes públiques! Cap on anàvem bé ? Ningú va parar els a peus a ningú.
Un model que emmirallava el PP i PSOE, unint-los a Europa no per reivindicar el corredor mediterrani, sinó contra l’informe Auken de la Comissió de Peticions del Parlament Europeu. L’informe que exigia un major control en l’urbanisme de la costa Valenciana i, en menor mesura, l’Andalusa.
Ben mirat, per a sentir-los debatre dient-se “i tu més”, preferisc que m0entretinguen amb desembarcament moro de l’alcaldia de Benidorm i les conjures massònico-judicials i ara, judeo-policials del cas Gürtel. Queda més espectacular, més Comunidad.

Beni can povi.

2009-10-18T20:41:00.006+02:00

Hem estat a Fronton, localitat del País d’Oc. A França s'usa el terme país sense massa problemes com a reclam turístic: “Vins du pays”, “fromages…”, però res més.
L’estada ha estat fantàstica: són molt bona gent. Només arribar ens va rebre una banda d’uns huit músics que lluïen una camiseta que resava Beni can povi ( vine quan pugues en llenguadoc ).

Intuïa que aquells joves parlarien poc la llengua d'Occitània, efectivament així m'ho van reconéixer: no parlaven patués.
A cada persona que li preguntava per la llengua em responia que el seu pare o la mare el parlava o, si més no, l’entenia i, això sí, que els seus avis en parlaven. De fet deien que encara el parlaven les anciennes (els vells ). No era cosa d’ells. Però calia quasi interrogar-los per descobrir que l’antigor de l’idioma era de dos generacions només. En cas de necessitar referenciar-lo, ho feien com a un idioma antic i extingit. No es pot dir que se senten orgullosos de l'Oc, precisament: és un constatació i no una crítica, cadascú a sa casa i de sa casa fa el que vol.
També m’informaren que ara podia opcionalment aprendre’s -conseqüència de les exigències de la UE, entenc- encara que dubte que en la pràctica siga massa possible. De fet parlaven de Tolosa com una excepció perquè allí sí que, de fet, s’ensenyava. Tolosa és una de les ciutats més gran de França, supose que hi haurà prou demanda per crear un curset.
Els nostres amics ens van preparar una visita guiada per Montauban: fantàstica. Quan li pregunte a la guia sobre la inscripció del rellotge de sol de l’Esglèsia de Sant Jacques ( Sent Jacme originalment ), em reconeix que és la lengua que antiguamente se hablaba aquí.
Els de la meua generació ens hem entés perfectament en francés, però els xeresans més joves no. Ells ja no l’han aprés a l’escola com a idioma estranger; sobre el francés s’ha imposat l’anglès. El nostre sistema educatiu cosmopolita, universalista, pràctic (?) i europeu, tria també idioma sense atendre els vincles entre gents i pobles.
¿La inscripció occitana del rellotge ? Tard o d’ora vendra l’ora.

Hi ha algú?

2009-10-16T00:10:00.001+02:00

article d'opinió publicat a www.infosafor.com

Tots els aspectes de la política són susceptibles de veure’s embrutats per la demagògia, el populisme i l’electoralisme desbocat. Ens hi hem acostumats; ara bé, quan es juga amb els serveis més bàsics i necessaris mai ens hi avessem.

Poder optar a un treball hui depén en gran mesura de la possibilitat de tindre serveis com escoles infantils o serveis per a persones depenents: majors i malalts.

D’entrada, l’administració més deficitària en recursos econòmics i capacitat de gestió ha hagut de resoldre estos problemes sense disposar d’una política de suport clar per part de la Generalitat. La Llei de la Dependència per desenvolupar, una partida d’ajudes anual per escoletes susceptible de disminuir sense previ avís...

Observem atònits com la Conselleria d’Educació retalla un 25% aproximadament les ajudes dels bons per escoletes infantils. Una decisió improcedent perquè en crisi, més que mai, els pares necessiten d’esta ajuda per poder fer front a esta despesa. Ara cal considerar que la inestabilitat laboral fa més necessari que mai este servei. Pares i mares que abans treballaven en horari fixos al costat de casa, es desplacen hui ací, i demà, si hi ha sort, on siga i amb l’horari que calga.

A banda de la falta de sensibilitat social, la pèssima gestió de la Conselleria d’Educació en esta qüestió mereix un punt i a part. Se’ns comunica el retall i l’excusa –increïble- ¡ quan ja s’ha iniciat el curs escolar!

Els bons escolars que concedeix la Conselleria són per als xiquets que s’havien pre-matriculat en centres autoritzats a data de maig del 2009. Per a poder disposar de l’autorització d’un centre cal, en primer lloc, la supervisió prèvia del projecte d’obra ( 1ª Fase ) per part de la mateixa Conselleria, construir posteriorment l’edifici i finalment l’autorització definitiva ( 2a fase ). Per tant, la Conselleria d’Educació ha estat rebent i supervisant durant l’any 2008 els projectes d’obra de les escoletes noves i era coneixedora de l’increment de places molt abans d’iniciar-se l’any 2009. La partida pressupostària que havien previst per als bons era insuficient i ho devien saber ja en 2008.

Que la Generalitat es desentenga dels col·legis infantils, de la Llei de Dependència i se centre en la “necessitat” de la Formula 1, per a la qual sí que augmenta les partides i pagaments davant “imprevistos” ( tal com vaig explicar a la roda de premsa del 11 de setembre ), és una qüestió de prioritats, de principis, de política errònia de totes totes. Però que haja “esperat” fins el 7 de setembre, amb els curs escolar ja iniciat !, quan les entitats públiques i privades titulats dels centres escolars ja han fet pressupost, ordenances fiscals, reunions informatives amb els pares... això ja no és una qüestió de política poc social o de gestió criticable: la brometa de comunicar-nos-ho penjant un comunicat a la web el 7 de setembre és objectivament un abandó de responsabilitats. Un govern pot tenir un color o un altre, una política poc o gens social, però la falta de govern no té color: en gener devien d’haver-nos avisat i en juny podien haver informat de la retallada exacta. Només la deixadesa justifica que ho comunicaren amb el curs iniciat a setembre.

La falta de gestió, d’arguments polítics i debat comença a ser un fenomen que preocupa. Alcaldes de diferents signe ( fins i tot rellevants dins l’aparell del PP ) i secretaris d’Ajuntament han realitzat entre ells més consultes en el darrer mig any que en els darrers 20 anys. Diàlegs sobre les incògnites i temors del conegut com a Pla Camps. La Conselleria d’Economia no respon a les preguntes i ens abandona proporcionant-nos un compte e-mail que ignorem si té una funció.

La quantitat de subvencions per resoldre o del retràs dels pagaments ja aprovats comença a ser un mareig per planificar inversions i un problema econòmic per als Ajuntaments. ( Foment de Desenvolupament Local, Pla de Millora de Municipis, PLAVER...).

La impressió que hom té és de buit. De tindre un Consell enfugint-se entre jutjats, hui amb la cara groga de por, demà roja d’eufòria. Una política autonòmica limitada exclusivament a actuar cara la galeria amb una RTVV al servei de la propaganda de partit, atabalant-nos com si estigueren en una campanya electoral constant, contra ZP, els jutges, moros i cristians.... ZP, molta foto i acte de partit i Fórmula 1, però de forment ni un gra. Mentre esperem respostes i encaixem alguna sorpresa d’última hora –sorpresa nostra i d’ells pel que es veu!

Serem la Comunitat de la Formula 1, al preu que siga ací hi ha pressupost disponible i també l’única que no tindrem desenvolupada la Llei de la Dependència. Ja ens fem càrrec Ajuntaments, mancomunitats i familiars, dels serveis socials, de l’educació infantil, dels interessos dels pagaments que no venen o d’operacions de tresoreria mentre esperem l’ingrès efectiu de les subvencions aprovades. Mentre els nostres governants autonòmics fan de palmeros de Rajoy, ¡uy los bonos!

Assemblea sobre les obres de la carretera

2009-09-27T16:19:00.002+02:00

Divendres passat vaig fer una assemblea de veïns a la Casa de Cultura per informar els veïns de l’A38: l’autovia en que es convertirà el tram de la N332 des de Sollana fins a Pilar de la Foradada. Vaig exposar les gestions fetes per l’alcaldia per aconseguir una millora en els accessos al municipi que contemplava l’avant–projecte del tram Favara-Xeresa, actualment revisant-se; les propostes de solucions provisionals en el tram en obres Xeresa-Gandia; l’ajuda prestada als particulars afectats per les expropiacions i agrair la participació dels veïns que durant estes setmanes s’havien interessat pel tema aportant-nos idees i queixes al mateix temps que els vaig animar a seguir fent-ho.

Feia falta recordar que l’Ajuntament va presentar al•legacions a l’avant-projecte del tram nord ( Xeresa-Favara ) ja que només contemplava l’accés al poble a través d’un pont inundable ( pont de la Camilor ) i, així, aclarir que actualment els tècnics de la demarcació estan revisant el projecte i que en l’esborrany d’avant-projecte ja es contempla un segon accés d’entrada i eixida al municipi. Per tant tot indica que les gestions de l’Ajuntament tindran un resultat positiu.

Les obres del tram Xeresa-Gandia es van reprendre de forma inesperada este mes d’agost, després d’un llarg període d’inactivitat com a conseqüència de la fallida de l’empresa Midascon, fet que ha agreujat més les incomoditats dels usuaris i sobretot dels veïns de Xeresa.
Este mes passat ja em vaig queixar de l’eliminació des de fa unes setmanes de l’accés des del municipi en direcció sud.
Esta setmana passada em vaig entrevistar amb els redactors del projecte del Tram Favara-Xeresa de l’Area de Planificació, Obres i Projectes de la Demarcació de Carreteres i amb el subdelegat del govern Luis Felipe per vore evolució de l’avantprojecte del tram nord i al mateix temps proposar una solucions temporals com la instal•lació d’una glorieta provisional a l’exida del peatge de l’AP7 per evitar el desplaçament que durant l’obra han de fer els xeresans fins a Xeraco, cap al nord per incorporar-se a la N332 en direcció sud.
Al mateix temps des de l’alcaldia s’ha demanat a l’Area de Conservació de Carreteres la millora de la senyalització i neteja d’algunes cunetes de canyes que dificulten la visibilitat en els accessos provisionals.
Per altra banda la direcció de l’obra ha acceptat la petició de l’Ajuntament de canviar el Pla de Treball i avançar l’obra en el tram d’accés a la carretera en direcció sud.
A l’assemblea, els veïns van poder exposar les seues queixes i suggeriments que en gran mesura coincidien amb les exposades per l’alcaldia en temes que afecten tant a accessos i senyalització de desviaments provisionals com les solucions definitives que hauria de contemplar el tram Xeresa-Favara.

La normalització de les sigles PSPV.

2009-09-20T16:34:00.001+02:00

Destierro de las siglas PSPV
"En la dimensión interna [del partido] tenemos gente que reconoce como elementos del pasado histórico otras referencias, que no son las mías, no son las del actual socialismo valenciano y no son las del proyecto que estamos construyendo para un cambio".
Jorge Alarte.

Jorge Alarte ha tingut l’honestedat i coherència de defensar un nom adequat per un partit amb un ideari concret i una gestió al seu bagatge. Des de l’òptica nacionalista no es pot criticar la proposta: cadascú a sa casa i Déu a la de tots. Com a ex-simpatitzant del PSPV no puc evitar l’atracció que em provoca encara les sigles, com a ciutadà m’indigna que una etiqueta anuncie un producte que no és tal.
La proposta d’Alarte no és una renúncia a res, ni un canvi polític. Com bé va descriure F. Arabí al Levante EMV del 5/09/2009, és tracta d’un “destierro comercial de las siglas”. El periodista, es fa ressò de les paraules d’Alarte quan aclareix que les sigles PV només són una referència a un passat històric d’una part del partit i no del projecte. El debat sobre la nació no va més enllà del marketing, així doncs, amb la proposta, Alarte ha tret el PSPV de l’armari.

Una organització política que veta el reconeixement oficial ( que no legal ) del terme País Valencià a l’Estatut, el terme que definia la mateixa Assemblea de Parlamentaris del País Valencià que va negociar l’autonomia amb Suárez, el terme que definia l’órgan pre-autonòmic i el propi partit; anys després acaba reivindicant i discutint-li al seu secretari general el manteniment del terme per definir-se ¿com a projecte?
Les sigles d’un partit han de representar un projecte per als ciutadans i no nostàlgies i claudicacions en clau interna. La decisió d’Alarte és coherent i sincera, l’oposició interna només són formes refinades i progres de meninfotisme i folclorisme populista. Les sigles PV? com l’idioma per al bunquer-barraqueta, pa’ anar per casa i xim-pum: el fusteranismo bien entendido, una hiprocresia burgesa dels nostres progres per guardar les formes.

Les sigles PV lligades a la federació del PSOE de la Comunidad no tenien raó de ser des del moment en que van abraçar la proposta d’estatut autonòmic de Camps on el terme País Valencià queda desterrat al preàmbul. Desterrat al limbe del preàmbul perquè amb la referència necessària al Consell del País Valencià, o bé l’incloïen o el text quedava un poc orwelià.

L’eliminació del referent comercial “PV”, no serà el primer “canvi de nom” en el socialisme espanyol. El PSE de Navarra va passar a “dir-se” PSN en 1982, tres anys després de rebutjar els parlamentaris navarresos de dreta la incorporació al Consell General Basc ( òrgan pre-autonòmic ).
El canvi generacional en l’executiu del PSOE valencià, siga tutelat o provisional, els Alartes i les Pajins, no podran ajornar eternament la normalització del nom: serà. Altra cosa seria si aquells socialistes que ara van de nostàlgics i s’aferren a les sigles -a les cadires- hagueren treballat des de i per una consciència de país, acceptant la pertinença a un estat plurinacional i la defensa del federalisme, hui tindrien uns altres dirigents còmodes amb les sigles i no estos dirigents còmodes amb un nacionalisme del PSOE que cada dia trau més pit orgullós d’haver passat del Frente Autonomista de fa 20 anys al pacto constitucionalista.

Hem de recordar que va ser a l’època de Lerma –el primer president autonòmic- del 1982 al 1995, quan els socialistes valencians van desenvolupar pràcticament tota l’estructura de la Generalitat Valenciana basant-se en l’esquema provincial i no el comarcal “propi”, el model de RTVV ( infografia inclosa ), aleshores es va desterrar la idea i les sigles del país tal com van fer amb els símbols del partit sense contestació interna.
Va ser el PSPV qui –en 2006- va votar junt a Camps la reforma de l’estatut on la Generalitat Valenciana passa a ser Generalitat i les Corts Valencianes passaren a ser Les Corts.
PP i PSOE han forjat sense discrepàncies una Comunidad-sense-gentilici on els joves de hui s’identifiquen amb la província i una Espanya castissa més que les generacions educades al franquisme: han seguit desfent el país.
I és ara el mateix PSPV qui, dins de les pròpies files, troba recels del sud o del nord quan plantegen noms alternatius al partit amb el gentilici “valencians”: socialistes valencians, PSV.... ¿ Conclusió? Mantenir en samorra la marca comercial “PV” com fetitxe no fa país ni dins de casa. I ara ? Llevem els gentilicis per arreglar-ho? Seguim llevant, sempre ens quedarà la nostàlgia, la pols; l’exhibir-se cap per avall en moments d’inactivitat; conservar símbols com fetitxes evocadors d’un passat enyorat; l’atac des des de la foscor al company i a la iugular, el malefici del candidat que sempre retorna a la tomba abans del primer raig de sol. Eixe viure atrapats en el no-ser d’un etern preàmbul... el partit socialista del país dels vampirs.

Servilisme

2009-09-15T17:31:00.007+02:00

A l’atenció de José Maria Alfaro,

Res, en el temps que porte en política em sorprén ja i seria infantil i ridícul queixar-me de cap mitjà de comuniciació. De fet, sempre he seguit la norma de dur-me bé amb tota la premsa, col•laborar, i arribat el cas: apretar i engolir. Esta vegada, sincerament, no he pogut.

La forma en que el Levante-EMV de la Safor ha tractat la notícia de la reducció dels bons infantils de la Conselleria d’Educació ha acabat amb la meua paciència. Al llarg de la setmana passada cap diputat de les Corts socialista, alcalde o regidor socialista se n’havia assabentat de l’ordre de la Conselleria d’Educació: no van dir ni mu. Des del BLOC, en canvi, teníem preparada la proposta per a que els nostres dos Diputats presenten una Proposició demanant la rectificació, una moció per presentar als plenaris i així ho comunicàrem en la roda de premsa de divendres passat dia 11 de setembre.

De forma sorprenent este diari no va informar de res en absolut i quatre dies després ( dimarts 15 de setembre ) informa de les declaracions d’una regidora socialista denunciant el mateix fet. Ja hi ha “notícia” al Levante !, ja tenen importància el bons infantils i les escoletes!
Resulta ridícul –des d’un punt de vista professional-, rebaixar-se a l’extrem de silenciar una notícia sobre la mala gestió de la Conselleria d’Educació, i només si algun representant socialista fa alguna declaracioneta informar amb retard. En estos moments i tenint en compte la inoperativitat del PSOE valencià ja no sabria dir de quina corda sou ( ¿PP, PSOE-IU?) només tinc clar contra qui aneu.

Bromes a part, la ironia és mèrit vostre, este nivell de servilisme res té a vore amb la tendència o orientació de la casa. Una cosa és donar més espai, importància, millor tracte… però ací estem davant d’una altra cosa molt distinta. S’ha decidit no informar d’un fet d’importància que afecta a moltíssims valencians quan feia la crítica un partit i quatre dies després s’ha publicat la mateixa crítica copiada i improvisada per un altre partit. Ja no importa la notícia, no importa arribar a ella i tractar-la com a mínim el mateix dia que els altres, ni els ciutadans afectats i possibles lectors, ni competir amb els altres mitjans. ¿ a què es dediqueu ara?

Pretendre “subsanar” les deficiències d’un partit al cost de reduir el diari a panflet de partit em sembla patètic i poc intel•ligent. I mireu què vos dic: m’importa ben poc qui ho haja decidit, si el partit o el diari: patètic i poc intel•ligent per als dos.

Falsificació de diners

2009-08-21T15:52:00.008+02:00

Arran del lamentable accident ocorregut al Real vaig fer un escrit sobre el pèssim tractament de la premsa comarcal http://tomasferrandis.blogspot.com/2009/07/premsa-i-periodisme.html Acabava el meu escrit amb les següents paraules: "No et dic ja demanar un reportatge sobre el control de la Conselleria d'Economia o la d’Indústria en les contractacions de personal, cursos i mesures de seguretat en els llocs de treball: una utopia. Coses nostres de cada dia."
La sorpresa arriba quan hui als telediaris ens informen sobre l'activitat de la nau del costat, paret amb paret: falsificació de bitllets de 500€.

El major cas conegut a la UE. Quin descontrol! L'obligació d'un Ajuntament acaba en el moment en que l'activitat ja té els permisos pertinents de Coselleria de Territori. A partir d'ací és la Conselleria d'Indústria i la de Sanitat les que han de revisar les activitats i si s'adeqüen a la normativa. És evident que al País Valencià l'ultraliberalisme del PP valencià està deixant campar lliurement l'economia submergida en el pitjor dels moments però la cosa ja se n'ix de mare i la il·legalitat corre més que Alonso davant les càmeres de Canal 9. Massa.

Regals a polítics...

2009-08-04T15:24:00.004+02:00

Els últims actes de l'espectacle Gurtel m'han pillat amb el naixement d'Aitana, la meua segona filla. Tot un debat apassionat sobre si els polítics ( governants, dels altres no se'n parla ) podien o no acceptar regals. Mentre, venien familiars i amics a dur-me algun detallet per a Aitana.

Des d'un principi vaig comentar que desviar el tema Gurtel cap als tratges de Camps i la forma inacceptable com va mentir al parlament valencià era un error estratègic. Ingenu de mi, pensava que l'opinió pública això ho perdonava fins i tot ho tolerava si afectava a la dreta, al PP. La maquinària del PSOE s'equivocava d'estratègia. Ingenu de mi opinava que no interessaven els detallets dels tratges sinó centrar-se exclussivament en els imports elevadíssims de contractes i la coincidència d'empreses contractades des de l'administració i des del PP. Tothom tenia clar darrere del teló podria amagar-se el finançament il·legal dels partits polítics. Un càncer de la democràcia que la castissa picaresca nacional ha assumit i ha acabat allotjant-se entre les bambalines dels sistema. Ingenu de mi pensava que els espanyols socialdemócrates d'equivocaven d'estratègia com si pugueren triar, entrar al drap...
Regals? Millor regal que viure en una societat que tolera la mentida d'un presiden al parlament? L'Aitana no té un regal com este, podem estar tranquils.

Cornualla ( Gran Bretanya ) reclama l'autogovern.

2009-07-30T16:42:00.006+02:00

Dan Rogerson, diputat còrnic del grup liberaldemòcrata, va presentar el passat 14 de juliol un projecte de llei al Parlament del Regne Unit, a Westminster, per avançar en l'autogovern de Cornualla segons el model gal•lès o, en certa mesura, escocès. La proposta finalment no va ser votada, i es va ajornar fins el proper 16 d'octubre, pocs mesos abans de les eleccions parlamentàries, que han de tenir lloc el juny del 2010 com a tard.

Aquest any Cornualla ja havia fet un petit pas endavant en aquesta direcció, amb la creació del Consell de Cornualla, l'autoritat unitària dels sis districtes del comtat, que malgrat tot no té competències legislatives. Si s'aprovés la proposta de Rogerson, el Consell adoptaria competències del Parlament britànic i dels "quangos" regionals, l'acrònim utilitzat al Regne Unit per a les "organitzacions nacionals governamentals quasi-autònomes".
El diputat còrnic defensa que si Escòcia i Gal•les tenen dret a més autogovern gràcies a la seves característiques polítiques i culturals "úniques", també Cornualla hauria de ser reconeguda com a nació i gaudir dels mateixos privilegis que les dues nacions cèltiques.

Desagradable

2009-07-30T16:12:00.005+02:00

Acabava de tenir la meua segona filla i la dona va agafar l’alta voluntàriament. Justament el regidor d’esports, Juanjo, feia dies a penes que havia jurat el càrrec i l’endemà dissabte era la volta a peu. Tinc la impressió que les circumstàncies van fer pensar a alguns regidors de la pescateria que no hi hauria representació del govern municipal el dia de la volta.
En fi que no va haver més remei que felicitar-me en trobar-nos; vos reproduisc un fragment de la conversa amb un d’ells:

-...Ja està a casa la xiqueta?
-Sí, ja estem tots ací.
-Pues ara l’agarres i te l’endús al sopar esta nit !! - Pega mitja volta i se'n va com si li fugira al dimoni-.

El club d’atletisme sol fer un sopar després de la cursa i em conviden.

Per raons òbvies aquell dissabte no vaig poder assistir. Es veu que este alcalde no pot ser convidat per una comissió, associació o entitat qualsevol… I ara tots són llepons per a ell ( per a ell justament!! ).
Desagradable ? Ne té de millors encara, que per respecte a altres persones no puc publicar.

Pacte PP-PSOE ?

2009-07-12T20:08:00.000+02:00

L'altre dia em van preguntar si jo creia que el PSOE i el PP de Xeresa podrien haver pactat o pactar en un futur.

Les eleccions van ser el 27 de maig. El 25 vam tindre un plenari, el PSOE ja havia fet el miting "contra el PP". Després del plenari li vaig demanar al cap del llista del PSOE de paralr i -somrient em va dir "espera que primer he quedat amb el PP". Vaig esperar.

Acabada la reunió PP-PSOE on es van tractar els pactes posteriors, Salvador va poder atendre'm uns minuts i em va aclarir que l'únic dubte que tenien ( ell i Rosa ) era en l'hipotètic cas de que entre els dos ( PP i PSOE ) no en tingueren prou per a una majoria absoluta... "¿ BLOC o Ferragud, què prefereixes Rosa ? " li va preguntar el candidat del PSOE segos em va dir ...

Jo li vaig suggerir que triaren a Ferragud, que no entrari en eixe acord.

Ho tenien tot acordat.

Bis

2009-07-06T16:17:00.004+02:00

Pagat i repagat

La majoria d'escocesos volen que se celebri un referèndum d'autodeterminació, segons una enquesta

2009-07-01T17:14:00.001+02:00

La branca escocesa de la BBC ha presentat aquesta setmana els resultats d'una enquesta que mostren un clar suport d'Escòcia a favor d'un eventual referèndum d'autodeterminació. De les 1.010 persones que han contestat el qüestionari, un 58% volen que es faci una consulta sobre l'estatus que ha de tenir Escòcia en relació al Regne Unit. D'aquests, no tots donarien suport a la secessió. A la pregunta "Què votaria en un referèndum sobre la independència d'Escòcia", un 38% han contestat que votarien a favor, i un 54% ho farien en contra. Canviant la pregunta, els percentatges varien. "El Govern escocès hauria de negociar un acord amb el Govern del Regne Unit de manera que Escòcia esdevingui un Estat independent". El 42% estan d'acord amb aquesta afirmació, mentre que el 50% s'hi mostra en contra.

Tal i com diu Scotsman.com, aquests resultats posen una certa pressió sobre els partits unionistes d'Escòcia. Actualment l'Scottish National Party és el partit majoritari a la cambra, amb 47 escons sobre 129, i el seu líder, Alex Salmond, està disposat a celebrar un referèndum d'autodeterminació l'any vinent. Per poder-ho impulsar des del Parlament, però, necessita que prou diputats unionistes hi donin suport, i actualment ni laboristes, ni conservadors ni liberals estan disposats a fer-ho. Ara, aquesta enquesta dóna a entendre que, resultats a banda, pot haver-hi una majoria d'escocesos favorables a ser consultats.

Premsa i periodisme.

2009-06-30T19:16:00.001+02:00

Recentment hem contemplat atònits la notícia sobre un accident laboral ocorregut a la nostra comarca i que ha traspassat l’àmbit comarcal. Telediaris, portades de diaris i emissions de ràdio en destacaven els aspectes més horrorosos de l’accident laboral en el qual un treballador va perdre el braç engolit per una màquina en una panificadora.
La notícia bé que es mereixia el tractament que se li ha donat, i els fets també.

Perquè desgraciadament notícia i fets no sempre coincideixen. El fets succeeixen, les notícies es produeixen posteriorment. Uns ocorren, les altres naixen, creixen, s’alimenten -o no- i moren mentre que els fets queden per sempre.
A tot arreu es va escampar l’aspecte més immoral dels fets: el treballador il•legal va ser abandonat a 200 metres ( 50 metres, 2 illes de cases segons versions... ) de l’hospital. No és objectiu meu entrar a valorar la barbaritat del lamentable succés potser m’estime més esperar al resultat de judici a la vista de la informació rebuda.
Allò que m’ha motivat a escriure estes línies és la seguretat i homogeneïtat del tractament de la premsa. Arreu de l’Estat s’assegurava el detall cruel de l’abandonament de la víctima abans d’arribar al servici d’urgències cosa que ara no es confirma sinó que es desmenteix. Seguretat i homogeneïtat: dos característiques que a priori donem a allò que se’n diu objectivitat. Si tots asseguren el mateix...
Pot passar que una agència informativa mal informada lliure una nota de premsa a mitjans d’arreu d’Espanya amb un error. Fins ací, no tenim perquè escandalitza-nos: res ni ningú són perfectes. Però em preocupa – i molt- que la premsa d’àmbit comarcal no puga apropar-se uns centenar de metres fins els servei d’urgència de l’hospital i preguntar, cosa habitual en l’ofici del periodista. No culpe amb això el periodista, tampoc l’exculpe. No vull jugar amb la dignitat de ningú, en les meues dedicacions després ens demanen explicacions. Pel que llig, sent i veig: un periodista de les oficines de Gandia rep, documenta i tracta una notícia ocorreguda al Real i a Gandia d’igual manera que un periodista de la Voz de Galícia o d’EITB. Culpa de l’empresa, del professional, del mètode de treball, de la globalització o del dimoni si voleu. Es dóna per bona la filtració d’una denúncia tot i poder contrastar-la, ampliar-la, documentar-la només desplaçant-se uns metres.... La reflexió sobre com treballa la premsa a la comarca s’imposa.
A la Safor tenim premsa però ¿ tenim periodisme? O en tot cas ¿ es fa prou periodisme ?
El copiar i pegar, el reproduir declaracions. El tallar i suprimir, el tallar i empalmar esdevindrà un ofici on no calga ni un cicle formatiu de grau mitjà, amb més futur que el d’ajudant de sastre, ofici també de moda consistent en arreglar vores i entrar mànigues, fer tratges ha passat a la història, també. No et dic ja demanar un reportatge sobre el control de la Conselleria d'Economia o la d’Indústria en les contractacions de personal, cursos i mesures de seguretat en els llocs de treball: una utopia. Coses nostres de cada dia.

Boadellla

2009-06-21T01:40:00.004+02:00

M’encanta. No vaig a dir que és un renegat vergonyós. La primera cosa, s’ho reconeix ell sol i la segona –la vegonya- ni la reconeix ni li convé.
Crec que és el català que millor ha sabut vendre, llogar, comercialitzar la seua nacionalitat -ètnica diria- de català. Per què no ho podeu negar ¿eh?, en Boadella la condició de la seua nacionalitat enfrontada amb la conformitat autocomprensiva del provincianisme ha rubicat el passaport cap a la glòria. Com al Barrabàs li va passar amb la condició de lladre; no ho dic per descalificar-lo, però són condicions que ajuden per estar exposat allà dalt a la creu

Cada cosa el que siga, si no fora català, hui, seria un còmic mort de fam: un mort de fam no sé si còmic. Dubte que Buenafuente el poguera entrevistar a la Sexta com va entrevistar a Pepe Rubianes: un actoràs galleg que feia teatre en castellà pels Països Catalans i va faltar ( per darrera vegada !) sent desconegut a la resta de l’Estat. Quines coses, Rubianes: tot un bufó, de condició bufó: sense més: aquest sí.

Super-nani

2009-06-21T01:27:00.002+02:00

Trànquils que no vindrà la Super-nani.

Divendres a la nit fan un programa a Cuatro molt interessant i divertit: La Super-nani; bàsicament es tracta d’una psicòloga especialista en educació infantil que visita cada divendres una família amb una conducta dels fills més que problemàtica. Esta professional observa la família i mentre, les càmeres van filmant la vida familiar. Nanos que es reboten i no creuen, que tenen mals hàbits i pares que no poden o no saben resoldre la situació. Ha esdevingut costum al meu entorn advertir els nanos

amb la frase “mira que vindrà la Ssuper-nani” quan se’n passen de la ratlla. L’altre dia vaig estar a punt de dir-los: tranquils que com ací no parlem castellà i per tant mai vindrà. Així de senzill: com a espanyols no cumplim amb el requisit lingüístic per a ser filats tal qual som a les TV d’àmbit estatal. Això és una realitat ¿ com anàven a traure’ns, subtitulats ? Quina classe d’espanyols som? borts? "per-assimilar" ?
Fallats com els cacaus pel fet de parlar com els nostres pares, per ser com som: per ser. Hem de demanar disculpes a algú o la Constitució ens eximeix?
És evident que les prohibicions lingüístiques són d’altre temps (¿) i per tant hem “avançat”: ja no estem tant retardats en drets i possibilitats per al nostre idioma. Però parlem en una llengua espanyola-no-espanyola amb la qual no podem aparéixer amb normalitat davant la resta de l’estat que diu acollir-nos des de la pluralitat que engoleix.
Qui posa fronteres lingüístiques dins de “casa” ¿ quin nacionalisme exclou ?
Els nostres fills no poden aparéixer als programes de les televisions estatals -ni públiques ni privades- fins que no assumisquen una capacitat interpretativa mínima en castellà. Podran, en tot cas, actuar, traduir-se, transvertir-se: renegar.
No pot ser filmada una família de la Safor, Tarrassa, Ourense, Getxo o Mahó. Podrien fer documentals a La 2 i emetre’ls a migdia, això sí.

Més de tres quartes parts de l’estat no entén què és això de llengües maternes distintes a la seua dins de l’estat. La perifèria som una fauna que difereix per necessitat natural, per necessitat i no per snobisme i ganes de fotre, que és l'únic que senten envers el fet: fotesa.
Este nacionalisme que s’etiqueta de constitucionalisme ni defensa, ni entén, ni molt menys assumeix la pluralitat de l’estat. Tòlerància, quan vol i on vol. Cada dia recorda més les pel•lícules de Griffit on els negres eren actors blancs amb la cara pintada. Existeixen –ho reconeguem- però no els volem a la pantalla, que es “veja” que no són normals: que no se’ls veja, vaja.
Que es posen la tolerància als collons.
Per una banda estem nosaltres i els nostrs fills –els altres espanyols- els que no podem ser filmats. Per altra banda, els altres, els que sí poden mostrar-se com són arreu d’Espanya. Diguem-ho clar que és com ho veuen ells: els normals. Els qui gràcies a este nacionalisme que apliquen emparant-se en l’exèrcit ahir o en la Constitució de hui ( que se note el efecto sin que se note el cuidado ) i el bipartidisme de demà a la matinada- seguiran sent els normals. Esta és la mentida que ens hem inventat: nosaltres per l’esnobisme de voler diferenciar-nos dels altres, per la maldat obsessiva de voler discriminar i excloure, aspirant simplement a tindre no-sé-quins-drets. És que som com xiquets que mai tenim prou i cal posar-nos a ratlla. Una super-nani per nosaltres és el que ens cal.

Pla de Camins Rurals 2009. Conselleria

2009-06-15T11:49:00.006+02:00

Conselleria d’Agricultura aprova la subvenció per un projecte de 100.098,96 €.
Esta subvenció se suma a la de 15.000 € de la Diputació de Valencia.

El projecte de condicionament de Camins Rurals redactat per l’Ajuntament de Xeresa i que ha estat aprovat per la Consellera Martina Hernández contemplarà el condicionament del camí del Racó Borràs i tres camins de la marjal ...
actuació que ja compta amb l’autorització de la Direcció General de Medi Ambient necessària ja que es tracta de la zona humida protegida.

El total del projecte ascendeix a 100.099 € dels quals la Conselleria es farà càrrec del 60% en tractar-se d’un municipi amb més de 2000 habitants –en els municipis de menys de 2000 la Conselleria sufraga fins el 80%.

Esta ajuda se suma a una altra de 15.000 € aconseguida per l’Ajuntament per del Pla de Camins Rurals de la Diputació i que servirà per condicionar el camí de la Via amb un projecte de 18.487 €..
L’objectiu que es marca el govern municipal es condicionar la totalitat de camins rurals del terme.

Els camins de la zona humida protegida només poden legalment condicionar-se amb saorra i no amb asfaltat o amb formigó i per això necessiten d’un manteniment periòdic. Esta problemàtica és un de tants aspectes que el govern municipal vol solucionar en la redacció del Pla Especial per a la zona agrícola de la marjal de Xeresa i així poder donar una solució definitiva a les infraestructures de camins i séquies al mateix temps que assegurar els usos agrícoles per als propietaris dins del marc legal

Les llistes sobiranistes creixen al Parlament Europeu

2009-06-13T17:56:00.010+02:00

Les llistes sobiranistes creixen al Parlament Europeu
08/06/2009
De Nationalia.cat

El Partit Nacional Escocès, el Plaid Cymru gal·lès, Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya, el Partit de la Nació Corsa i la Nova Aliança Flamenca, entre els partits amb representació a l'Eurocambra · A França, la llista Europa Ecologia, amb candidats bascos, occitans i bretons a les seves files, esdevé la tercera força, molt a prop del Partit Socialista.

En unes eleccions europees marcades per l'abstenció i el predomini de la dreta, els partits sobiranistes de les nacions sense Estat han obtingut, en general, uns resultats positius. El Partit Nacional Escocès repeteix com el partit més fort de l'Aliança Lliure Europea (ALE), la formació europea de referència pels pobles sense Estat a l'Eurocambra. El partit d'Alex Salmond, que preveu un referèndum per la independència d'Escòcia l'any que ve, ha crescut en vots i ha mantingut els seus dos eurodiputats -el president del partit, Ian Hudghton, i Alyn Smith, el mateix nombre de representants que els laboristes escocesos però amb gairebé 100.000 vots més. Company d'Estat, grup parlamentari i tesis polítiques, el Plaid Cymru de Gal·les aportarà a l'ALE un representant, la independentista Jill Evans.

El Sinn Féin ha registrat un bon resultat a Irlanda del Nord, on ha estat la força més votada i tindrà un eurodiputat garantit, Bairbre de Brún. Malgrat tot, no ha estat capaç de revalidar la seva segona eurodiptuada, Mary Lou MacDonald, l'escó que el partit tenia a la República irlandesa. Encara sense deixar les nacions cèltiques, els nacionalistes còrnics del Mebyon Kernow han aconseguit gairebé 15.000 sufragis, un resultat històric que tanmateix no ha resultat en l'obtenció de cap eurodiputat.

També és destacable el comportament dels partits sobiranistes a l'Estat francès, on la coalició Europa Ecologia, on hi havia representats partits nacionalistes i independentistes bascos, catalans, corsos, bretons i occitans s'ha convertit en la gran sorpresa de la jornada electoral, gràcies a uns resultats que igualen els del segon partit de l'Estat, el Partit Socialista. La llista ha aconseguit més del 15% dels vots, i enviarà 14 membres a Estrasburg, entre els quals hi destaca el cors François Alfonsi, del Partit de la Nació Corsa, que entrarà al grup d'ALE-Verds.

A l'Estat espanyol, obtenen un eurodiputat cadascú Convergència i Unió i el Partit Nacionalista Basc, que es presentaven en coalició. Ramon Tremosa i Izaskun Bilbao aniran al grup parlamentari liberal.

D'altra banda, la coalició de partits independentistes d'esquerres de l'Estat, liderada per Esquerra Republicana de Catalunya i acompanyada pel Bloc Nacionalista Gallec, Aralar i Eusko Alkartasuna, entre d'altres, ha obtingut un escó, que probablement es repartiran els candidats de les tres primeres formacions (Oriol Junqueras, Ana Miranda i Iñaki Irazabalbeitia).

Finalment, cal destacar els bons resultats obtinguts per la llista Iniciativa Internacionalista, que la justícia espanyola va intentar il·legalitzar al principi de la campanya per considerar-la part de Batasuna. Aquest partit ha obtingut 170.000 vots arreu de l'Estat, i és al País Basc que ha aconseguit els seus millors resultats, amb un 138.313 escrutinis, més d'un 13% dels suports d'Euskadi i Navarra. La llista, però, ha quedat lluny d'aconseguir el seu eurodiputat.

Altres resultats que mereixen comentari és el que ha obtingut la llista unitària dels hongaresos de Romania, liderada per l'històric Laszlo Tokes. Serà una de les “minories” més ben representades a l'Eurocambra, amb un total de tres escons que es repartiran entre el grup ALE-Verds (Tokes) i el Partit Popular Europeu.

A Flandes, en una jornada que les eleccions europees han quedat relegades a un segon pla per les eleccions regionals, han aconseguit representació els independentistes ultradretans del Vlaams Belang (2 escons), i els també separatistes Nova Aliança Flamenca i Llista Dedecker (un escó cadascú).

A l'Estat italià, s'ha assegurat un eurodiputat el principal partit del Tirol del Sud, Sudtiroler Volkspartei, mentre a la Vall d'Aosta el candidat autonomista de Renaixement Valldostà, Roberto Louvin, que concorria dins la llista Comunitat Alpina, resta a l'espera de conèixer les segones preferències dels votants per confirmar si finalment podrà representar la Vall al Parlament Europeu.

Si sí, si. I prou.

2009-05-20T14:35:00.000+02:00

Si sí, si. I prou.
Llig al Micro un article que amb bona intenció intenta fer-nos reflexionar sobre la incoherència que suposa oposar-se a la construcció de dessaladores, abocadors de fem, línies d'alta tensió, antenes de telefonia mòbil... quan realment no són més que efectes secundaris de les comoditats ( excessives a vegades ) d'esta societat de consum. Incoherència perquè som una societat que fa ús i abús de l'aigua, del fem sense reciclar, del mòbil, de l'energia elèctrica etc... i per tant,segons Carlos Fuster, autor de l'article, hem d'acceptar els efectes col·laterals del nostre mode de viure quasi com un penitència per no reciclar molt més, per consentir que els nostres xiquets ja usen mòbil, no evitar tantes piscines...

Fins ací tot pareix molt correcte i hi estic d'acord, en part. Però la lectura de l'article ens duu a abocar-nos a una resignació silent davant les empreses i organismes oficials fins i tot amb cert sentiment de culpa sinó remordiment:deixem-nos de tant de “no”. La lògica de Fuster resulta aclaparadora: accepte vosté l'abocador on vergonyosament algú ha decidit perquè el seu veí i vosté no reciclen tot el que podrien ; accepte vostè l'antena de telefonia on li ha convingut a l'empresa instal·lar-la -potser propera al col·legi- perquè el company de pupitre del seu fill duu un mòbil; accepte vosté les dessaladores perquè hem urbanitzat fins les macetes del balcó i necessitem aigua; accepte vostre més cables i torres de línia d'alta tensió.
Resumint. El mal ús o abús d'una societat serveix de coartada -coherent- per als seu governants i empreses monopolis o quasi monopoli per fer el que còmodament creguen sense contestació.
El primer error que trobe en este raonament és l'oblit important d'una part de la societat. La societat també la formen els que reciclen ( i cada vegada més ), els professors que prohibeixen l'ús del mòbil a l'alumnat, els que estalvien electricitat, els que defensen un model econòmic distint a “nuestro modelo de crecimiento” -com el definia l'absent govern Camps- basat en tancar la fabriqueta si em recalifiquen el terrenys i que ara ha esdevingut en el nostre model de crisi dins de la crisi mundial; els que exigim que no es dupliquen els corredors elèctrics.
Per tant, podem dir no, mil vegades no, podem ser crítics si simplement ho som.
La resignació que defensa el senyor Fuster exigeix una ingenuïtat per part del ciutadà. No hem de plantejar-nos si l'abocador o la torre d'alta tensió podria situar-se a altre lloc, o soterrar-se: Si vosté ho usa, calle i pague. Una vegada assumit este principi només ens queda esperar que legislatura darrere de legislatura, cada govern ho faça pitjor i les Iberdroles puguen passar dos línies d'alta tensió per on vulguen dins la mateixa comarca i les plantes d'abocament siguen calvaris d'àmbit comarcal a la glòria d'un alcalde.
Cal ressaltar que arran de l'experiència de la planta d'Ador, el columnista ens “perdona” el “No” a la planta de la Font. Quin preu més alt hem de pagar per poder ser crítics i coherents alhora ? Però els traçats de l'alta tensió ens els hem d'empassar.
Evidentment que hem d'acceptar antenes, torres d'alta tensió, abocadors, gasoductes, dessaladores i presons perquè fan falta. La qüestió és on, com i canvi de què ? I per això cal dir no, no així, no una altra vegada. Defensant la resignació i penitència, el senyor Fuster ens aporta una reflexió sobre l'origen dels problemes que pretenen solucionar estes instal·lacions però, s'equivoca quan petén fer de la raó o origen, culpabilitat. La culpabilitat en tot cas la té una societat que renuncia a ser crítica i buscar solucions cada dia millor als problemes. Salvem la crítica.

Subvencions treball. EPAMER, EMCORP

2009-05-19T12:04:00.008+02:00

Enguany l'Ajuntament ha aconseguit dos subvencions per a persones desocupades. Una del EPAMER i una altra de l'EMCORP.

EPAMER Règim general. Agropecuari. Duració 2 mesos.Import: 16.773,88 €
4 peons.
1 capataç.

EMCORP. Règim general. Construcció. Duració; 2 mesos. Import: 13.088,20 €
3 peons
1 arqueòleg

Maig musical. Centenari de la banda.

2009-05-15T08:46:00.006+02:00

No tots els municipis poden dir que tenen una banda de música amb 100 anys, i menys encara parlar de la "banda vella" referint-se a una anterior ( s XIX ).
Més de 100 anys fent música al poble.
Si el centenari haguera estat organitzat per la Societat musical, qualsevol ajuntament haguera volgut participar,
no puc imaginar-me un alcalde o regidor de cultura que "passara" d'un event així.
A Xeresa, la cosa ha estat prou diferent. Tot i que l'acte l'ha organitzat l'Ajuntament hi ha hagut un (?) grup municipal que no ha volgut ni acudir.
I és que hi ha gent que s'encabota en seguir a la seua "marxeta".

Allò normal és tindre bones relacions entre una banda de música i un Ajuntament. O almenys és obligació de les dos institucions intentar-ho. És de manual que, com a mínim, en un acte com la celebració del centenari, guardar les formes i saber estar.
Les regidories d'un Ajuntament no estan per buscar una nòmina, un client o una actuació urbanística i, ja posats, aprofitar l'avinentesa per fer lletjos i poder criticar persones.
100 anys d'oposició !

Cal felicitar especialment al portaveu mediàtic del PP per la insistència en tapar el lleig dels seus amics polemitzant sobre l'acte. No hi ha res més criticable que el que va fer el PP però esveu que el regidor del PSOE no ho veu igual.

L'ABC, les beceroles de l'economia i l'ètica.

2009-04-30T12:28:00.008+02:00

20 exemplars de l'ABC, 15 La Verdad ( o Las Provincias ) i algun que altre Información cada dia al meu institut, paga la Conselleria d'Educació.
Respon això a alguna demanda o necessitat del professorat o l'alumnat ¿ a què respon esta despesa estúpida de la Conselleria d'Educació ? Tirar els diners públics dels valencians, això sí, tirar-los a la butxaca dels amics: 20 ABC per dia que van al reciclatge sense llegir-se!

Treiem comptes:
Una mitja de 40 diaris innecessaris per dia suposen a l'any 8.000 € per institut.

Amb un o dos exemplars de CADA DIARI ( incloent els que no són del PP ) ens apanyem.

25 d'abril a Xeresa i dia del llibre

2009-04-26T11:07:00.006+02:00

Enguany hem conmemorat el 25 d'abril i celebrat el 23 d'abril en un seguit d'actes culturals senzills i bons.
Activitas per fomentar la lectura entre els xiquets. L'estrena delgrup de balls populars, organitzat per l'Ajuntament, alguna atraccioneta i per finalitzar la presentació d'un opuscle editat per l'Ajuntament sobre un roder xeresà del s.XVII desconegut fins el moment.

Biar

2009-04-23T17:19:00.007+02:00

Pobre Biar no tenia història i la Diputació d’Alacant l’ha situat en la Ruta del Cid ! Pobre Camp de Mirra també. Quina manera de negar-nos la història.

Des de Biar, on passe el pont de Sant Vicent amb la dona, la xica i alguna cosa més important que un lince ibèric, m’ha sorprés el Premi de la Crítica en llengua catalana concedit per l’Asociació Española de Críticos literarios. M’ha sorprés perquè l’única cosa que m’he endut per llegir ha estat precisament El professor d’història.

Fa poc amb motiu de la processó de l’Encontre comentava un article de Mira llegit fa anys sobre la diferència de la celebració de la Pasqua que fem ( féiem ) a la cultura mediterrània ( i valenciana ) d’estes dates en contraposició a la “celebració” original de la cultura castellanoandalusa, que la “cultura” del nacionalcatolicisme va acabar imposant. Nosaltres celebrem la resurrecció, mentre que a la meseta, se celebra més la passió, el martiri.
Ha sigut agradable trobar-me que el professor protagonista recorda com de xiquet estrenava espardenyes, berenava la mona, s’esclafaven l’ou al front, volaven el catxirulo, jugaven amb xiques mentre a penes una minoria burgesa i coenta començava a distingir-se de la classe popular imitant la Pasqua sense llum que el Franquisme i l’església imposaven.
Obric el diari i em trobe amb la grata sorpresa: dos escriptors valencians: Joan Francesc Mira ( de València ) per la novel•la esmentada i Teresa Pasqual ( de Gandia ) pel poemari Rebel•lió de la sal han guanyat el Premi de la Crítica en llengua catalana concedit per l’Asociació Española de Críticos literarios.

Altra notícia: el nou arquebisbe de València, Carles Osoro, natural de Cantàbria. La premsa destaca l’abraçada “visible” (sic, normal supose ) amb el Bisbe Auxiliar Emèrit Rafael Sanus: ja ni se’n recordarien d’ell, un descuit, he pensat.

He decidit tancar el diari, agafar a Ariadna i anar a jugar encara que estiga banyat no vull acabar pensant en el que podríem ser i el que no ens deixen ser, no vull més pasques de passió.

Protecció de dades.

2009-04-14T18:16:00.004+02:00

Hui he tingut una sessió maratoniana. Un dels temes que hem mamprés - i ja tenia gana- ha estat inicar la feina a l'Ajuntament per adaptar-nos a la legislació en matèria de protecció de dades personals. Una feina importantíssima per:

1- Començar a acomplir amb el que disposa la legislació.
2- Donar garanties i drets als conciutadans que les seues dades personals estan usant-se adequadament.
3- Impossibilitar(-nos) un mal ús de la informació de l'Ajuntament.

Veus, hi ha coses que no posem al programa electoral cap partit, ni t'exigeix cap veí però que són fonamentals per assegurar una bona gestió.

Ací em pica, ací em cou...

2009-04-12T17:11:00.005+02:00

Al parc de Capçalera hem decidit menjar-nos la mona de Pasqua. Després de visitar el Garbí i dinar una paella, el matrimoni d'amics, la dona i jo amb les respectives filles de 2 anys.
Ariadna repeteix el que sa mare li ha ensenyat: Ací em pica, ací em cou, ací em menge la mona i ací xaque l’ou. Em ve a la memòria la celebració alegre de la Pasqua mediterrània, el significat de l’ou de Pasqua, la processó de l’Encontre d’este matí i un article de Mira sobre la nostra Pasqua.
En sentir la meua filla la frase, d’entre el grup de parelles amb xiquets que tenim al costat una dona jove diu “eso lo dicen en mi pueblo”, acte seguit un dels companys de berenar i la jove ho comenten en valencià, a part. Sembla que al poble de l’altre també ho diuen.
No és l’ús del valencià, ni el fet de conèixer o no la cançoneta el que m’ha cridat l’atenció; sinó la reflexió de la jove mare sobre la “casualitat” de que al seu poble “també” es diga això.
Eixa terrible visió “local” de l’idioma, el “parlar del meu poble”, eixa visió de parlar casual i no de llengua, d’idioma estés, de cultura de país. La dona no diu “quan de temps que no he sentit això”, “això ho déiem quan érem xiquetes”: sinó "també ho déiem al meu poble": expressa la sorpresa per la coincidència casual d’una frase feta que ha sentit al seu poble. Què curiós, el parlar del poble és un idioma, una forma de cultura que va més enllà de l’àmbit local familiar i d’abans !

El Govern valencià retalla en els bonos.

2009-04-10T15:55:00.013+02:00

El consell anuncia reducció en les despeses del bono de les escoletes. ( El País, 3/04/2009).

L'any 2008 ja ens quedàrem esperant la subvenció de Conselleria de Benestar Social per presentar projectes per a ampiacions d'escoletes municipals.

Ara també, retalls amb els bonos... poc a poc ens "convenceran" dels avantatges de l'educació privada.

L'argument del Consell és deplorant, si tenim en compte com l'educació infantil se'ns ha "encomanat" als Ajuntaments i l'esforç que hem hagut de fer. Esforç econòmic, de gestió i de donar la cara en competències que són de Conselleria ( educació ) i no municipals. Mentre que per la seua part només hem trobat exgències i problemes.

Vaga contra la Conselleria d'Educació

2009-04-10T10:33:00.009+02:00

Si el Conseller Font de Mora fora pirotècnic seria el més gran del Regne. En un moment de debat del Procés de Bolonya on tantes coses ha de dir un Conseller d'Educació sobre l'Espai Europeu d'Educació Superior. En uns moments en que els barracons agonitzen entre rovell i forats substituïnt temporalment instituts i escoles públiques.
En un temps on l'educació concertada s'enduu un feix dels diners públics que s'estalvien abandonant la pública. En un país on els treballadors de l'ensenyament cobren menys que la resta d'autonomies.
Hui munta una traca gegant ( sense bola final ) contra l'assignatura EpC, demà apareix amb la idea brillant d'introduir el xinés...
Però ¡ com ens distrau este senyor ! I mentre els problemes... ¿ parlem de ZP ?
El que dic, el Govern valencià sembla atrapat dins del mostrador de la sastreria com el camarot dels germans Marx. Tots buscant les factures dels tratges i nome´s trauen el nas per queixar-se de ZP.
Mesures ? Sí, ara anuncien que retallaran els bonos per les Escoletes infantil públiques.
EpC en anglès, barracons, xinés i retall en les escoletes...

Arcada del Fossar ( S. XVI-XIX )

2009-04-09T21:51:00.012+02:00

Hem tret a la llum l'arcada del Fossar, el cementeri de Xeresa usat des del s. XVI fins el XIX. Progressivament, el patrimoni cultural anirà treient-se a la llum. Estudiant-s, documentant-se i exposant-se.

Plan Provincials 2009. Xeresa.

2009-04-09T14:46:00.006+02:00

Les inversions dels plans provincials de la Diputació per a Xeresa per al 2009 ascendeixen a:

PPOS: 63.240 € Peatonalització de la plaça de l'Església. (75% subvencionat)
PAP: 11.500 € Obres d'aigua potable.
PCR: 15.000 € Pla de Camins Rurals.

Nomdedéu amb el BLOC a Europa

2009-04-04T20:56:00.015+02:00

Enric Nomdedéu, portaveu del BLOC a l'Ajuntament de Castelló ha estat elegit hui pel Consell Nacional candidat a les properes eleccions europees.
Tècnic Superior en Relacions Industrials per la Universitat d'Alcalá de Henares i Diplomat en Relacions Laborals per la Universitat de València és un dels hòmens més actius del BLOC.
Nomdedéu es va presentar com a candidat immediatament després del Congrés, mostrant, així una il·lusió, espenta i gana de treballar que ben segur ens aportara un bon resultat.

Blog d'Enric Nomdedéu

Inauguració Centre Mèdic "Vicent Peiró" ( Centre mèdic IV )

2009-04-03T16:38:00.004+02:00

Aprofitant la visita del Conseller, la premsa s'ha centrat en la polèmica de l'Hospital de Gandia. Tot i això alguns han donat la informació bàsica que tot periodista dóna en estos casos: cost de la inversió, metres quadrats, ubicació... a més de tocar el tema de l'homenatge a Vicent Peiró.
Onda Naranja
Durante el acto de la inauguración, el Alcalde de la localidad, Tomás Ferrandis, ha confirmado que este nuevo edificio sanitario llevará el nombre del Doctor Vicent Peiró en memoria de este ilustre médico que dedicó gran parte de su carrera profesional a esta población de Xeresa.

Las Provincias
Por su parte, el alcalde de Xeresa, Tomás Ferrandis, remarcó que desde el Consistorio Municipal se ha trabajado mucho para poner en marcha el consultorio y recordó el "trato humano" del doctor Vicente Peiró.

Altres mitjans ni això. No ha agradat als veïns llegir el MICRO i no trobar ni una paraula sobre el centre...

Rutes per la Safor.

2009-04-03T12:32:00.004+02:00

El Bloc jove presenta un nou cicle de rutes per la Safor que comença per la Font del Mondúver i inclou una relat de llegndes valencianes a càrrec de l'escriptor Víctor Gómez Labrado.
- Diumenge 26 d'abril: Fonts del Mondúver i llegendes valencianes.
- Diumenge 1 de maig: Dia del traballador. Ruta de les 3 creus a Tavernes de la Valldigna.
- Diumenge 17 de maig: marjal Pego-Oliva, en col·laboració amb el BLOC JOVE Marina Alta.
- Diumenge 31 de maig: les fonts de Vilallonga.
- Diumenge 14 de juny: Rafelcofer.

Sona la Dipu: un cotxe

2009-04-02T20:27:00.014+02:00

La Diputació ens ha concedit un cotxe gratuït. El que més m'agrada és el logotip del "Sona La Dipu" que duu ben visibe i que no podem llevar.
Hem fet un acte a l'estil Rus, amb Salvador Enguix.
Rótova ha estat l'únic municipi que no ha obtés cotxe. ¿ Zaplanisme castigat ? Tan se val, el problema és que la Diputació funciona amb els criteris que ja sabem , però a l'amic Toni ¿ què li hem d'explicar ?

Plaça Tossal

2009-03-29T22:36:00.005+02:00

Este mes hem aprovat incialment el Pla de Reforma Interior per convertir dos solars en una plaça. Ja hem iniciat el treballs de neteja.

Congrés comarcal del BLOC

2009-03-29T00:46:00.010+01:00

Hui he participat al Congrés Comarcal del Bloc. Fa temps que m’atreia la idea de recuperar l’assemblea comarcal de regidors i així li ho vaig transmetre al secretari comarcal Facund Puig.
Fa dies que em va telefonar Pepa Izquierdo i em va fer una proposta atractiva: una secretaria comarcal de política municipal i a partir d’ahí poder organitzar l’assemblea de regidors. Vaig dir que sí, clar.
He de dir que m’ha agradat l’equip que ha configurat Pepa. Per una part el meu amic David Gonzàlez ix de Secretari d’Organització, ja tenia ganes de vore’l en un paper com este. A més, hi ha valors nous molt bons de gent jove però no s'abandona l’experiència de veterans que -ara poden i deuen- dedicar-se més al partit. Ací jubilem massa prompte a la gent.
Hui estic més il•lusionat i content que ahir; això és bo. Segur que donaré guerra. De fet hui al congrés ja he parlat massa. No sé que em passa quan estic entre els companys que m’expresse amb massa confiança: això deu ser que els aprecie, res més.

Factures o dimissió

2009-03-18T21:38:00.022+01:00

"O aparecen las facturas o Camps debe dimitir"

Luís María Ansón

La cosa no pinta bé per al Molt Honorable. A l'igual que en Castelló, espanta moltíssim l'exida cap avant, com a bous ferits !
Ací -Xeresa- també feien igual.

Video relacionat

Contractacions pla ZP

2009-03-16T19:15:00.007+01:00

De les contractacions del Fons Estatal d'Inversions Locals ( Pla ZP ) s'han fet per contracte menor ( contractació directa ) aquelles actuacions menors que pel seu import ho requerien i per concurs negociat amb publicitat la que se'n duai quais tota la subvenció: l'ampliació del l'escoleta tal i com he explicat al missatge anterior.
Per a totes les obres vaig convocar una reunió informativa per a empreses de Xeresa per donar tota la informació i intentar que foren empreses locals les que s'ho quedaren. De fet vaig esperar fins el darrer dia per tancar el contractes menors er esperar totes les ofertes de ls empreses locals.

Finalment en el cas de l'escoleta s'ho ha quedat una empresa de la comarca amb una oferta increïble ( 20% en millores ) i el compromís de contractar gent del poble.

Per a es altres actuacions s'ho ha quedat una altra empresa que pràcticament tota la plantilla habitual és del municipi.

Contractació i inici d'obres de l'escoleta.

2009-03-16T18:33:00.006+01:00

L'import de l'obra de l'escoleta obliga a la creació d'una mesa de contractació integrada per regidors i/o funcionaris. Hem volgut donar participació a l'oposició i posat a fer-ho hem decidit que fora en "igualtat de condicions".
President: Alcalde ( BLOC )
Vocals:
Tomàs Daviu ( BLOC )
Josep Garcia ( BLOC )
Rosa Cardona ( PP )
Salvador Naya ( PSOE )
Pablo Piera ( VIPX )
Dos fucionaris.
Tres vocals del govern i tres de l'oposició.

Quan finalment la mesa ha fet la proposta al plenari i ha passat a votació amb una normalitat magnígfica, ens hem quedat gelats, de pedra!
El regidor de VIPX ens sorprén amb una abstenció per què no li pareix correcta la proposta. A bones hores !
Faig un repàs a tot el procediment ciriticant el fet de no haver exposat el seu paréixer quan era hora, els dies anteriors a la mesa a la que formava part.
Per acabar-ho d'adobar apareix una "puntualització" per part del company ( seu ) del PSOE que també ha estat instructiva. Hem arribat a la fi del procediment i el regidor del PSOE no s'havia enterat ni del pes real del seu vot i pensava hi havia a la mesa un vot ponderat, és a dir, proporcional a la representació del plenari.Li he hagut d'aclarir que no, que el vot d'ell valia el mateix que els de la resta de vocals.
Estem per a donar lliçons i descalificar...

Conselleria de ... i Aigua

2009-03-11T07:50:00.000+01:00

Aigua !! Cridem quan juguem a la guerra de barcs i falla el contrincant en la seua previsió il·lusa. Aigua! Crida el trilero veu que la polícia s'acosta. Aigua ! quan ja les mesures anti-incendi han fet aigua -també- i el foc ho arrabassa tot.
Esta legislatura tindràs diners per clavegueram, pluvials, abstiment... la Direcció General de l'Aigua que ha creat Camps serà el buque insignia del govern valencià. Fins i tot la Conselleria de Territori, Habitatge i Urbanisme va acabar batejant-se -allà vora el port de València- coma Territori, Urbanisme, Aigua i Habitatge.

Al 2007 i al 2008 les pluges de la tardor han fet mal en les comarquesn de La Safor i La Marima de forma especial. Crida l'atenció com en la convocatòria anal de subvencions per a obres de la DG d'Aigua la majoria dels Ajuntaments opten per millorar o crear ( xarxa separativa ) una xarxa de pluvials, un mur de contenció en una barran o aigüera etc...
L'any 2008 de les 300 subvencions demanades a tot el País Valencià, només van ser concedides 50 ( una 5ª part dels dines demanats ). A la Safor ?
A la Safor ni una. Ni Ajuntaments del PP, ni del PSOE, ni del BLOC. Aigua !

Ombria del Molí... 4 anys després.

2009-02-19T21:55:00.004+01:00

Algun dia haurem de fer un repàs de la batalla tremenda que ens ha costat salvar este paratge, parcilament inclòs en la xarxa Natura 2000. A hores d'ara podem dir que quasi hem guanyat judicialment a les dos empreses que pretenien urbanitzar-la. Encara queda el recurs que segurament posarà l'empresa i acabar amb el procés de desclassificació que ja tenim en marxa.

Lliçons de periodisme.

2009-02-01T22:23:00.007+01:00

El pressupost del 2009 l'Ajuntament de Xeresa, on governa el BLOC amb majoria absoluta ha estat aprovat amb els següents vots:
6 vots a favor del BLOC
3 abstencions del PP
1 vot en contra del PSOE
1 vot en contra dels independents.

És a dir amb el vot a favor del primer partit i l'abstenció del segon.
Titulars possibles per a la notícia ?

El PP se abstiene en la votación del presupuesto municipal.
Sólo los grupos minoritarios se oponen al presupuesto.

Titular del LEVANTE-EMV

El BLOC aprueba en solitario el presupuesto municipal

Dietes NO! Fartà.

2009-01-31T22:22:00.008+01:00

Amb això de les dietes hi ha qui té morro.
El PSOE de Xeresa va presentar una moció per demanar que no se'n cobraren i davant de tots els Micros de la comarca va anunciar que ell no en cobraria. La premsa es fa resò... passen els mesos i apareixen PSOE i PP per l'Ajuntament avisant abans que s'acabe l'any que volen cobrar-les TOTES. Però no sols cobrar-les d'ara endavant sinó també les dels mesos anteriors: les que van "renunciar davant els Micros de les ràdios. Totes i de colp. Dietes no: fartà !

Però tu saps "lo honest" que queda mostrar la relació de pagaments de cada mes i fer vore ( enganyar ) que ell no ha cobrat.

Hui aprovem les sol·licituds d'obres del plan "ZP".

2009-01-19T18:44:00.008+01:00

Hui el plenari votarà la proposta de sol·licituds d'obres per al Fons Estatal d'Inversions Locals. La proposta que des del govern municipal fem és la de l'ampliació de l'Escoleta Pública municipal, la xarxa d'aigua potable del C/ Major i adjacents, acabar de tancar el parc de les Oliveres, creant un pas pas peatonal vora el barranc entre el C/Miguel Vivó i el C/ Espanya.
Un total de 378.000 € per a obres finançades un 100% pel Ministeri d'Administracions Públiques desgolssat així:
Ampliació Escoleta: 273.519 €
Obres aigua potable C/ Major i adjacents: 44.196 €
Millores Urbanístiques Parc Oliveres: 61.217 €
PS: El resultat ha estat.
Vots a favors: BLOC - 6 PSOE - 1 ViPX - 1
Abstenció: PP - 2 ( 1 regidor absent )

El retorn de la il·luminació ( 3ª Part ? )

2009-01-19T18:31:00.008+01:00

La il·luminació ha tornat al poble. Hui ens hem despertat amb un anònim segons el qual l'alcalde és un lladre de moltes xifres i els regidors de tots els grups uns còmplices. Tots ? Noo... la veritat encara es resisteix a desaparéixer.
De jutjat de guàrdia com bé sap l'autor que prudentment no signa. Algú pensarà que el problema és meu, dels regidors del govern dels altres del PP o de Naya en menor mesura. S'equivoquen els que "personalitzen" la democràcia reduint-la a un simple espectacle públic.
Quan els represenants públics es dediquen a "averiguar" la veritat prenent café al poble del costat i tonant credibilitat a qui no en té en comptes de documentar-se on tenen l'obligació de fer-ho, passen dos coses:
1 El debat i la democràcia esdevé una bonyiga inservible.
2 Els problemes i obsessions personals passen a ocupar el lloc que li corrspon als problemes reals del poble.

Traure avant les obres del plan d'obres del Ministeri per generar llocs de treball és ara una prioritat. Assegurar que l'anys que ve cap xiquet es quedarà sense plaça a l'Escoleta municipal també.

Reunió amb Iberdrola

2009-01-11T19:23:00.006+01:00

La Mancomunitat de Municipis de la Safor ha preparat una reunió d'alcaldes amb el senyor Francisco Raga representant d'Iberdrola en la CV i Múrcia.
No m'ha agradat gens com ha anat la reunió. En primer lloc s'ha tractat la LAT del sud de la Comarca i m'ha obligat a intervindre que sentia arguments per part d'Iberdrola que ja els vaig sentir fa uns anys que la LAT Castelló de la Ribera-Gandia.
Tornaven a parlar de corredors, d'eliminar línes velles etc... m'he vist obligat a intervindre per recordar-li que les mateixes propostes van fer el seu dia a Tavernes, Xeraco i Xeresa... però poca feina han fet. Ara resulta que "convindria estudiar si la línia vella valdria per subministrar energia al pobles afectats". O siga primer et diuen accepta la LAT que et llevem les velles i desp´res et diuen que no, que igual encara aprofiten.
Això ha fet que fora més que anecdòtica la intervenció d'un alcalde que ha considerat que el que jo exposava era un tema "puntual meu" i després i en continuar els altres alcaldes les seues intervencions tractaven el problema de l'alta del polígon "pepet" del meu poble i el de l'altre...
Sembla que l'altre problema gros era les altes en els polígons. No m'agradat les exageracions que feien alguns parlant de la compartició de preocupacions amb els representants dels promotors i constructors allí presents... semblava que anaven a la carrera a vore qui els feia el cul més gros. No cal mostrar-se tant entregat per servir a tothom.
Total que al ramat han acabat alguns quasi autoinculpant-se i posant en dubte als seus tècnics municipals. Se n'hauran rist un tros llarg els d'Iberdrola de viatge a casa.

Neteja séquia Travessera

2008-12-16T20:33:00.006+01:00

El director de Parcs Naturals i dos tècnics de la Direcció General de Paisatge ( Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge ) ens van tornar a visitar dijous passat. Esta vegada per presentar-nos amb un projecte valorat per netejar i condicionar la séquia Travessera.
La idea és que una vegada acabe l'època de nidificació ( juliol ) comencen les feines.
Comencem a vore un poc de llum en este tema.
Tinguérem una agradable reunió on parlàrem dels problemes de la zona humida i de futures actuacions.

La notícia apareix a Las Provincias. També, breument i poc encertat al el Levante.

Camins rurals

2008-11-28T23:08:00.004+01:00

Dilluns passat tinguérem visita de representants de VAERSA per revisar els camins rurals que necessitaven una reparació urgent. Fa setmanes que vaig acordar amb la CAPA ( Conselleria d'Agricultura Pesaca i Alimentació ) que es farien càrrec dels camins on no es puguera ni entrar per la collita.
¿ Com se suposa que poden esperar les nul·les setmanes a que l'administració es moga si ja devien haver-se collit en iniciar-se les pluges d'octubre ? Era evident que quan arribaren ells, els camins estarien "transitables" encara que fora amb els clots tapats amb saorra.
No obstant aconseguirem alguna reparació de bades.
Ara s'ha publicat la nova ordre de Conselleria tornarem a demanar l'ajuda per al 2009, l'any 2008 ens quedàrem a les portes.

Les gestions van fent camí.

Sulfat de coure

2008-11-28T23:03:00.006+01:00

A partir de dilluns 1 de desembre es repartirà gratuïtament sulfat de coure a l'Ajuntament de Xeresa. Enguany és el segon any que aconseguim esta ajuda de la Conselleria d'Agricultura. desgraciàdament la gota freda del 2008 ha estat pitjor de la del 2007.
Molts llauradors que l'any passat vingueren a arreplegar-ne, enguay en prescindiran: els tarongers estan morts.

Subvenció Promoció Institucional

2008-11-10T22:03:00.000+01:00

L'any 2008 hem aconseguit una molt bona subvenció per cobrir els actes del Maig Musical i un estudi sobre es sistema hidràulic del Molí.

Escorredor de Xeresa.

2008-11-10T14:30:00.003+01:00

La documentació cartogràfica i les fotografies aèries demostren com l'escorredor de Xeresa arribava a la mar. En tot cas, potser en èpoques de sequera quedara sec en el seu tram final arribant a la duna. En dos fases van eliminar el tram que va des de l'antic camí Reial ( Natzaret-Oliva ) fins la costa.
Recuperar-lo ? Crec que és un cost perfectament assumible. Només caldria entubar-lo tal i com està per dins del grau de Gandia des de la Universitat Politècnica on unes turbines impulsen l'aigua de la séquia Ahuir.

El PSOE i el conveni amb la SIUMX

2008-11-09T21:45:00.011+01:00

Farà uns mesos, vam convidar el regidor del PSOE en unes reunions amb la banda de música per a signar un conveni. No va vindre, tenia feina. però el regidor d'hisenda li va enviar per e-mail l'esborrany del conveni.

Quan votàrem autoritzar l'alcade per la firma del conveni, l'esborrany ja havia canviat i, de fet l'aprovació definitiva ha estat amb un text diferent. Cosa normal en els esborranys ¿ no ?

A última hora, Naya va acudir a l'assemblea de músics amb els esborranys a advertir els músics que a l'Ajuntament "no s'aclarien" i hi havia no sé quants convenis diferents...
Haguera pogut participar en el procés des del primer moment, però va preferir un camí més fàcil.

Precipitacions...

2008-11-09T19:29:00.011+01:00

Dijous passat vam aprovar en un plenari extraordinari i urgent sol·licitar ajudes per paliar els danys en la colllita de la taronja i els tarongers per les pluges.
El primer punt de l'odre del dia va ser aprovar si procedia la urgència del plenari. Vaig explicar les raons i manifestar la preocupació per la falta d’informació concreta sobre possibles ajudes per part de l’administració central i autonòmica.La urgència va ser aprvada per unanimitat de tots els grups presents: BLOC ( 6 ), PP ( 3 ) i VIPX (1), a excepció del regidor del PSOE, Salvador Naya, que va excusar l'assitència.
Una vegada acceptada la urgència es votaren les dos propostes de l’alcaldia i també van ser aprovades per unanimitat dels presents.
La primera proposta consistia en sol·licitar ajudes fiscals a l’administració central de l’Estat per als llauradors, concretament, l’exempció d el’IBI de rústica i la reducció al 50% dels mòduls.
La segona de les propostes era la sol·licitud d’ajudes a la Conselleria d’Agricultura Pesca i Alimentació per la reposició d’arbres, fungides sistèmics i l’ampliació de la cobertura de les assegurances agràries.

La nota de color la va posar el representant del PSOE que l'endemà d'excusar telefònicament l'assistència, va telefonar a la Ràdio per posar-me a caure d'un burro pel fet convocar el plenari amb caràcter urgent. Segons ell, un abús de poder.

Qui abusa del càrrec ?
Jo vaig justificar la urgència i va passar a votació i, així, votada per tots favorablement.
Salvador Naya no va estar present en el "debat" i l'endemà al matí telefona a la ràdio per criticar ¿ què ? ¿ en base a què ? si quan jo done les explicacions i els altres me les accepten ell no està present.
¿ Pel fet de ser regidor té llicència per no informar-se i atacar a qui li done la gana ?

Què ha aconseguit ?
Introduir la polèmica en un tema que no admitia debat i sí consens. Precisament eixa era una de les raons per les que no vaig vore cap roblema en convocar el plenari urgent. Per què les propostes no podien votar-se d'altra manera.

Conclusió:
És evident que les raons que jo tinguera, ni les va escoltar ni li importaven. Per tant estem perdent el temps.

Consens, comprens ?

2008-10-17T23:11:00.009+02:00

Vaig insistir en campanya electoral que era necessari que cada partit deixara clar la política urbanística que defensava. La resposta del PP va ser traure una maqueta de cartró d'una suposada torre enmig de la plaça. era un miting que aspirava a "Obra-coral", amb coreògrafa i tot !
Ara es repeteix el teatret però sense assajar: real com la vida.
Fa dos setmanes un regidor del PP em va sorprendre en una comissió de comptes en dir-me que "havíem de consensuar més coses". Ell mateix va deixar clar -meoso abans- en un plenari que no volien participar en res. Què estrany !

La setmana passada va vindre a parlar amb mi en l'horari d'atenció al públic.

- Ja saps a lo que venim ?
- Imagine que a demanar-me que obrim el carrer Colom, els seguros els tinc en AXA.
( ell porta estes dos "delegacions" al grup municipal, per això a vegades l'ha d'ajudar el PSOE ).

La connexió del Colom amb el C/ Miguel Vivó per l'est és una possible actuació contemplada al PGOU en una àrea urbana que de fer-se li proporcionaria uns solars magnífics. Fins ara els alcaldes anteriors li han donat llargues. Uns, directament i altres amb "més avant". Supose que per això uns eren dimonis, altres àngels i finalment àngels caiguts.
Justament feia uns dies que al plenari aprovàrem per unanimitat sol·licitar una subvenció per a la redacció d'un Pla General. Fet que va servir al portaveu del PP per mostrar-se contra de l'expansió urbanísitica i a favor del "poblet"... Ara Mare ! ("Permutes urbanístiques NO ?")
Només em preocupa una cosa: este cinisme sobre cinisme... ¿ podrà ser superat algun dia ?

Quan creus que ja s'acaba...

2008-10-12T19:50:00.010+02:00

Així deia la cançó de Raimon. Passa a vegades que rebs una citació del Tribunal Superior de Justícia reclamant-te per 4ª vegada el pagament de 75.628 €.
I constates que en 2003, 2005 i 2006 ja s'havien reclamat a l'acalde de torn i ara t'afigen un 2% més per "mala fe" i t'adverteixen de denúncies i has d'anar a presses i correres a modificar els pressupostos... I als arxius municipals ni un expedient complet on poder consultar res amb un mínim de seguretat.

Al final hauré de creure'm això de que "no se enteraba de nada".
En 14 mesos ja hem arribat als 100 milions de pts en sentències judicials.
I el PSOE què diu ?

Abans d'acabar el 2008 ?

2008-10-09T18:38:00.004+02:00

Enguany de nou patim la gota freda. Només telefonar a Conselleria em confirmen que l'Estudi sobre el Drenatge a la marjal s'ha presentat a la Direcció general de l'Aigua per preparar un projectet de neteja de sèquies i executar-lo abans d'acabar l'any. Esperem, confiem.

He remés un comunicat de premsa on parlava de les "tres línies d'actuació" que contempla l'Estudi de la Politècnica:
1 Neteja de sèquies i canals.
2 Interconnexió.
3 Recuperació del tram final de l'escorredor de Xeresa eliminat per la urbanització de la platja de Gandia i cegat a l'altura de la Natzaret Oliva.

El periòdic Levante no ha mencionat la tercera línia actuació. Podeu llegir la notícia a Las Provincias encara que parla de "tres años de reivindicación" ??? :
http://www.lasprovincias.es/valencia/20081009/safor/medio-ambiente-limpiara-este-20081009.html

Alta tensió

2008-09-30T18:27:00.001+02:00

Hem demanat a Iberdorla que desmantelle la línia vella d'alta tensió. És una vergonya que un any després d'estar en funcionament la línia nova la Conselleria d'Infraestructures no obligue de cap manera a esta empresa a eliminar la línia vella.
En les al·legacions a la declaració d'Impacte Ambiental ja ho va demanar l'Ajuntament de Xeraco però la Conselleria no far fer ni cas.

Enamorats del trapeci.

2008-09-22T01:10:00.000+02:00

En els darrers dies l’interés per l’espectacle de notícies judicials xeresanes ha disminuït molt. La darrera no ha sigut cap sentència judicial. Ha sigut pitjor: el tercer requeriment dl Tribunal Superior de Justícia sobre una sentència dictada en 2003 i que ja ens obligava a tornar 59.000 €, però que ara pugen amb els interessos de cinc anys a 73.000 €.
Hi ha dos preguntes que l’espectador mai acaba de comprendre. La primera: ¿ com havent urbanitzat tant els deutes siguen tant alts ? La segona és ¿ com 900.000€ de la privatització de l’aigua potable poden haver “desaparegut” davant els nassos de tots sense paliar l’endeutament?

El misteri o secret –mai millor dit- consisteix –entre d’altres coses- en dur una hisenda de forma especial. Agafeu una cassola del tamany d’un caixó de taronges, res d’un calaix de taula de despatx, contracteu una regidora d’ hisenda pacient que vaja omplint-lo de factures. No s’han d’aprovar ni rebutjar. Res, fer muntó, bulto i a vore com passa el temps. Afegiu les sentències judicials i adobeu-ho amb els posteriors requeriments que al ramat sempre potencien el sabor gràcies a l’interés legal que aporten al putxero. En un any i mig m’han caigut: 70 milions de pts del poliesportiu, 10 més del polígon de la Pelleria i 11 més i les reclamacions pendent d’aclarir que apugen a més de 12 milions.
La cosa seria per a agafar-s’ho amb filosofia. Però la música no vol acompanyar-nos. Encara hem d’ apretar i engolir cada vegada que la responsable d’hisenda dels darrers 10 anys, la mateixa que va rebre el tercer requeriment com a alcaldessa en la darrera sentència ( i com si ploguera ) ens adoctrine amb perles com “vosaltres ho feu pitjor”. I per què no parlar dels altres grups de l’oposició quan demanen explicacions de les nostres despeses que sí reconeguem pressupostàriament i paguem, mentre passen per alt estos detallets ¿ del passat ? Coincideixen en no voler que es parle del passat i nosaltres en parlem per comparar i treure conclusions, ho recriminen.
Semblen atrapats dins d’un laberint d’espills sense espenta ni il•lusió per l’espectacle. Artistes accidentals o espectadors passotes: passotes.
Este debat entre quatre forces polítiques ha estat una estafa, un engany a l’electorat. Ja no en som quatre en joc, sinó una xerrameca contra el govern sopaora en mà. Desgraciadament com l’artista de la fam de Kafka la política local acaba sent dirigida per l’estómac i no pel cap. Sense més destresa.
Pregunte com es pot presentar els pressuposts del 2004, 2005, 2006 sense reconéixer una obligació requerida 3 vegades pel TSJCV i no enganxar a córrer en acabar-se la legislatura per sempre més ? Com es pot acumular 900.000 € en deutes sense reconèixer-los – ja no dic pagar-los – però almenys reconéixer-lo i negociar un fraccionament i sentir-se amb “coratge” de criticar altri ?
Com es poden contemplar estes coses sense dir ni mu – perduts al laberint rebuscant-se i entropessant- sense vore el problema.

Consell Nacional

2008-09-14T16:20:00.004+02:00

Ahir vaig assistir al Consell Nacional del BLOC. Un consell de tràmit per preparar el congrés del 28 de febrer. El nivell de cohesió és molt alt i algunes de les propostes que vaig sentir em va agradar de forma especial. Un parell de coses pareix que estan prou clares: la consolidació com a grup a les Corts al 2011 passa pel nostre treball com a organització i, per altra banda, el fet de traure profit dels grups municipals que poden fer alguna cosa més que presentar mocions reivindicatives sobre temes de política general. No em referesc a "considerar-nos" a efectes de mà d'obra en la campanya, sinó a la proposta que Lluís Miquel va explicar.

El punyalet i l'art de sobreviure jugant de bulto.

2008-09-14T10:28:00.008+02:00

La rabineta del PP quan van saber que havíem tret els 110.000 € per acabar el Centre Mèdic era d'esperar. Uns, perquè miren per dalt del muscle i altres perquè estan convençuts que la gestió municipal consisteix en apuntant-se al cavall guanyador ( PP ) i espatarrar-se baix la figuera mentre la feina te la fa un àngel celestial. Simpleries còmodes i vicerversa.

El que em va escandalitzar ( encara ! ) és la facilitat en trobar "culpables" i condemnar-los. Però esta vegada no era Fluixà, ni Ferragud... eren els "tècnics", els funcionaris... o fins i tot l'empresa ¡¡ què curiós !! ¿ les alcaldesses juguen de bulto ?

És literalment acollonant ( ho repetesc amb totes les lletres ),acollonant. Quina sang freda per apunyalar qui siga i no soltar la cadireta mentre hi haja possibilitat d'obtindre un plat de dentilles... celestials: de dalt.

Evidència

2008-09-13T17:01:00.005+02:00

L'evidència ha deixat en evidència alguns. La Cadena Ser treia la primícia:

" Radio Gandia SER les informaba ayer de la responsabilidad directa del Ayuntamiento de Gandia del traslado a Alzira de los exámenes de conducir. Como recordarán, les indicábamos que un documento oficial de la Jefatura Provincial de Tráfico así lo recogía textualmente ..." (12/09/08)...

Com que sempre estic disposat a aprendre i , per això agraisc els consells i recomanacions d'altri, intentaré traure un profit, diguem-ne pedagògic.

La Servana, mirant la Meca i a la Diputació de València.

2008-09-06T15:46:00.006+02:00

Hem pogut traure a la llum algunes de les riqueses culturals de La Servana. La premsa comarcal s'ha fet el resò just i és d'agrair. Caldria dir que l'arqueòleg Emili Moscardó, va ben encaminat en la búsqueda de Xaresa.
Heus ací que alguna cosa apareix sota la pols dels segles i la caspa dels anys patits. Arropida sota els treballs dignes del camp i del riu-rau de La Servana, centúries enllà, ara, Xaresa guaita com un rostre a l'espill. Imatge invertida de Xeresa que ens diu a tots "nouvinguts a una terra que no és de ningú". Del llibre del Repartiment a la realitat palpable d'uns ossos de gaidó mirant la Meca. Tot estrany però, alhora, tant pròxim, tant nostre, vostre...¿ de qui ? Dels que encara no han nascut, m'apuntava l'atre dia un bon veí.

De l'Al-funfuq al riu-rau, del segle XI al XX. Els fonaments de cultures i generacions, una mostra de saviesa de pobles que s'adaptaven i aprofitaven l'esforç dels qui havien vingut abans. Història salvant-se pels pèls de la voràgine urbanitzadora.

La casa de La Servana té un enorme potencial, diu un amic. Com a casa de camp amb restes d'obra andalusina pot destinar-se a museu, per exemple, però té molt més. L'aparició de basaments de l'antic al-funduq i de les posteriors reformes ens descriuen directament la història, ens la dibuixen al sol i a les parets. La necròpolis musulmana de la qual la tradició oral tant en parlava. Les restes ceràmiques colgades dins d'una sitja desconeguda fins el moment....

Però la Servana, desgraciadament es troba en un estat lamentable. En aquests moments tenim presentat a la Diputació de València un projecte de consolidació de l'edifici - una primera fase per la rehabilitació- per evitar que el deteriorament continue, esperem que els nostres diputats apliquen criteris... en fi: criteri.

Tràfic

2008-08-10T17:29:00.009+02:00

L'acord amb les autoescoles va ser aprovat amb el meu vot en contra en l'any 2001. Recorde que vaig argumentar que qualsevol canvi per part de "tràfic" anava a deixar-nos "penjats" amb la inversió del circuit de pràctiques. Quina mala pata això d'encertar pronòstics.
En 2006 van deixar de fer els exàmens teòrics a Xeresa.
En juliol de 2007, acabat d'entrar d'alcalde, vaig comunicar a la Jefa Provincial de Tràfic que disposàvem d'un local en condicions per fer els exàmens teòrics. De fet, els representants d'autoescoles que visitaren els locals confirmaven que eren molt millors que d'altres de la província. La Jefa Provincial de Tràfic ho veia innecessari per què anava a centralitzar-se en Valencia per fer les correccions via internet. Un any més tard s'ha posat en marxa la provat pilot ( a Barcelona ) i encara no hi ha res clar sobre la implantació d'este sistema. En juliol de 2007 ens avisen -sense més- que a partir de setembre s'acaben els pràctics.

Esta vegada els representants de tràfic han parlat clarament: l'Ajuntament de Gandia no vol les molèsties del tràfic d'autoescoles i exàmens.

El que més indigna són les formes. Tràfic no disposa d'instal·lacions, usa sòl i instal·lacions propietat municipal, tot i això decideix sense donar opció a res canviar els exàmens de lloc quan vol. De hui per a demà. Quines formes !

La política defensada pels alts responsables de tràfic sempre ha estat evitar desplaçaments llargs per a fer els exàmens i resulta que el regidor d'un ajuntament pot fer que esta política estatal canvie al seu gust provocant un desplaçaments llargs de més de 500 persones a la setmana.

Les dietes i el PSOE

2008-08-10T17:15:00.009+02:00

En 2003 el plenari de Xeresa va aprovar una proposta de l’alcalde Fluixà per a cobrar dietes amb el vots del PP i del PSOE. La proposta de Fluixà recolzada per Naya es basava en la presentació de factures que justificaren despeses del grup municipal. El Bloc no estava d’acord , va votar en contra però es va comprometre a no usar esta qüestió de forma populista. Una vegada aprovat l’acord, Salvador Naya va presentar dos factures per un import de ...... , sol•licitant cobrar de forma anticipada les dietes de més d’un any. El més "curiós" és que es tractaven de factures emeses per ell mateix, com a autònom vinculat a l’ensenyament privat, en concepte de mobiliari d’oficina ( ! ). Des de la secretaria d’intervenció es va informar desfavorablement i el pagament no es va efectuar.
Amb l’entrada de José Ferragud d’alcalde, es modificà l’acord i els regidors del PP passaren a cobrar 450 € mensuals, més del triple del que cobren ara els del BLOC. Crida l’atenció que regidor del PSOE no fera cap crítica en aquell moment ni presentara cap moció demanant l’eliminació de les dietes. Però el que és més escandalós, és que ara, menteix i vincula “l’aparició” de dietes com una novetat del nou govern del BLOC, rentant-li la cara al PP.
En 2007, el govern del BLOC va presentar la tercera proposta de dietes per assistència amb uns imports que quedaven molt per davall del recomanat per la FVMP i que va ser votat favorablement pel BLOC, PP i PSOE. Segons este acord tots els regidors cobrarien dietes excepte l’alcalde que tenia dedicació parcial ( 115 € els de l’oposició i 139 € els del govern ). Tot i això en alguna ocasió les meses de contractació i les comissions han estat a punt de suspendre’s per falta de quòrum, en donar participació a tots els grups i només acudir de forma regular per part de l’oposició el regidor de VIPX. Este fet i la negativa dels regidors del PP d’assistir a un plenari comunicant-ho el mateix dia del plenari va motivar que l’alcalde presentara una modificació de l’acord de dietes. La modificació exigia acudir realment a plenaris, reunions de govern, comissions o meses de contractació. Aquell regidor que només acudira a un plenari cobraria la meitat, si acudia a més d’una reunió mensual cobraria l’import total i si no acudia a res, no cobraria res eixe mes. L'acord de per si suposava també una retallada en la despesa total.
L’oposició, especialment el regidor Naya va votar en contra d’esta modificació defensant obertament l’acord anterior, és a dir seguir cobrant l’import total tant si s’assisteix com si no.
El regidor del PSOE ha estat cobrant regularment fins que ha vist la seua dieta reduïda a la meitat i a partir d’este moment ha presentat una moció demanant l'eliminació de les dietes. Sempre ha estat a favor excepte, ara, quan li han exigit l'assistència.

Autovia

2008-07-06T16:50:00.005+02:00

De les al·legacions i les insistents visites obtindrem:
1 Una entrada i eixida més que no tenien prevista.
2 S'ampliarà el pas del barranc per baix la carretera ( ara Autovia ).
3 Es revisarà tot el tema de desaigües.
4 La tuberia i connexió de fecals del Caudeli no anirà pel camí Gandia, C/ Xeraco fins la depuradora, sinó per la via d'accés paral·lela a l'autovia que construiran.
5 Arreglaran el`problema del badén inundable de la Camilor. Este tema cal insistir-los més, tot i que esta entrada deixarà de ser tant important.

Subvencions i finançament.

2008-07-06T16:32:00.010+02:00

Donada la situació econòmica de l'Ajuntament no veig altra manera d'anar fent que no siga a través de subvencions. Per altra banda, la idea feliç d'altres grups, de finançar-se mitjançant l'urbanisme... caldria primer fer un Concert Previ i aprovar un Pla General nou. Allò de les recalificacions ja s'ha acabat. Ja no parle des d'un posicionament ètic o polític sinó de la política de la Conselleria. Amb la nova LUV i els apretonets d'Europa...

Repasse expedients dels darrers anys de l'Ajuntament i em tire les mans al cap. Un govern municipal que disposava d'assessors i regidors amb dedicació exclusiva i no en posava una al lloc.
1 Hagueren pogut iniciar les obres del cementeri abans de les eleccions.
2 Perderen un cabàs de subvencions de la Diputació per demanar-les fora de termini.
3 Se'ls va passar una ajuda concedida per a persones en el "paro". Només calia cridar-los i fer el contracte !
4 No tramitaren la meitat de la documentació del Plaver ( Conselleria d'Infraestructures ) per l'electrificació del carrer fora.
5 No s'adonaren de que estaven contractant el Centre Mèdic per un 40% menys del cost marcat als projectes.
6 No sol·licitaven subvencions per a camins, actes culturals etc... que ara estem rebent.
7 No insistien en la necessitat d'una segona línia per al col·legi públic.
8 Encomanen un informe sobre l'obra feta al poliesportiu sense contractació i després es neguen a reconéixer el deute que certifica l'informe.
... i així una darrere de l'altra.

No cal que parlem del Pla Especial per a la marjal: abandonat.
Del gasoducte: perdut en un calaix i sense al·legar res. ( Esta és per enviar-los al blau de la mar per sempre). http://tomasferrandis.blogspot.com/2008/07/gasoducte.html
De l'autovia. Ferragud va salvar l'ullal i ahí es van quedar. Res més.

Faroles i estalvi energètic

2008-07-06T16:08:00.007+02:00

Esta setmana començaran a canviar les faroles del C/ Major i Dr. Miguel Vivó. Es tracta d'una subvenció de là Conselleria d'Infraestructures ( Agència Valenciana de l'Energia ) per a estalvi energètic. Esta subvenció no l'havíem obtés mai.
La inversió de Conselleria és del 40%. Fa un mes reunirem als veïns d'estos carrers que tenien faroles en les seus façanes per explicar-los el tema i ells mateixos van poder triar si preferien un model rústic o un més funcional. Per a l'any 2009 demanarem la renovació d'altres carrers i progressivament anirem fent tot el casc urbà.

Drenatge de la Marjal al terme de Xeresa

2008-07-06T15:57:00.008+02:00

Els responsables de Conselleria amb qui estem en contacte estan mirant la forma de finançar una actuació de neteja en la sèquia Travessera, tal i com els vam demanar.
L'estudi sobre propostes per millorar el drenatge a la Marjal que els vaig presentar van a començar a revisar-lo prompte.
L'estudi contempla diverses propostes per millorar l'eixida d'aigua en plenes i ha estat elaborat per la Universitat Politècnica de València.

Centre Mèdic ( III )

2008-07-05T16:35:00.009+02:00

Conselleria ha donat el vist-i-plau a la memòria d'obra que vam presentar: 110.000 €. Ens ha proposat una addenda al conveni per al 2008 i el 2009. Este dimecres votarem en plenari extraordinari un conveni amb la constructora.
Hem aconseguit que en el pressupost d'enguany ens assegurem part dels diners. Ens ho hem currat i la Conselleria ha respost correctament.

La votació ha estat una sorpresa. Per al PP ho hem fet mal i han votat en contra. Pareix ser que havíem d'haver denunciat i reclamat a l'arquitecte o a l'enginyer o al secretari o a la direcció d'obra...
1 ) Per què no ho van fer ells ?
2 ) I mentre qué fem en l'obra ?
3 ) I després hauríem de reclamar contra els tècnics de Conselleria que van revisar i aprovar el projecte, ¿ no ?

El PP no comprén que el problema és del promotor: l'Ajuntament. I que els "culpables" que ells troben van ser contractats pel promotor.

Jornades de modernització de l'administració local.

2008-07-03T20:14:00.008+02:00

Hui he assistit a unes jornades organitzades per la Diputació de València sobre modernització.... De moment no tenen res en marxa. Ara començaran a vore les necessitats, fer l'anàlisi... A partir d'un conveni entre les tres diputacions, conselleria de Justícia i la FVMP es pretén dotar d'e-aplicacions estandars tots els ajuntaments. De moment s'ha creat un consell de tècnics d'ajuntaments ( dels que en tenen, clar ).
No sé per què li han dit "jornada", serà per què dura un "jorn".
Inevitablement el tema del WIFI ha tornat ha "sonar". I és que la dipu enguany sona més que si tinguera la grip. De nou hem sentit allò del "compromís" del president en que al llarg de la legislatura tots els que hem demanat Wifi en tindrem. Good save the President!

Aprofite que estic per ací i visite la Conselleria de Presidència per averiguar alguna cosa sobre una subvenció demanada.

La Servana

2008-07-02T19:07:00.003+02:00

D'ací poquet començaran les excavacions arqueològiques a la casa de La Servana gràcies a una subvenció de l'Emcorp ( Servef ).
Propmte sol·licitarem un subvenció per un projecte de consolidació i rehabilitació parcial de l'edifici. Esperem tindre sort i a finals d'octubre saber alguna cosa.

Sentència poliesportiu ( "Todos en la foto" )

2008-07-02T18:43:00.011+02:00

La justícia ha obligat l'ajuntament a pagar 70 milions de pts ( 50 d'obra i 20 d'interessos ) per les obres del poliesportiu inaugurat fa més de 4 anys. Es tracta d'una part del poliesportiu que es va contractar verbalment, l'anterior alcaldessa disposava d'un informe municipal reconeguent que esta obra estava feta però enlloc de reconéixer el deute va preferir retardar-ho, augmentant així els interessos.
Un colp més, una herència més.
El titular de Las Províncias: "Todos en la foto"

A la foto: Fluixà,Rosa Cardona, Ferragud i Fernando Giner inaugurant el poliesportiu en 2002