dissabte, de febrer 06, 2021

LA VACUNA CISADA

( Publicat a Nosaltreslaveu el 28/01/2021).

Un tema curiós és el del debat que han provocat alguns polítics i periodistes sobre el subministrament de la segona dosi de vacuna als polítics que han obtingut la primera dosis de forma fraudulenta. 

Mentre escoltem atònits al consejero andalús aclarint allò del 'culillo' que ha costat desenes de milers de dosis -poca broma! -, es posa el focus en el malbaratament d'aquestes desenes de dosis. No seran desenes, segur.

I heus ací, que entropessen opinions enfrontades. Per una banda, tenim els que creuen que la segona dosi que (no) correspondria a aquests senyors s'hauria d'usar en ciutadans més necessitats. Per altra banda, estan els que creuen que així es desaprofitaria la primera dosis cisada i, per això, convé vacunar-los.


Un debat "interessadíssim" més que interessant. Fins i tot sent del PP i del PSOE alhora entendria que tocaria debatre si la suspensió de militància dels alcaldes descarats és suficient o cal una segona 'vacuna' i exigir-los la dimissió. Aquest hauria de ser el debat que ens furten, com qui cisa una xeringa.


La vicepresidenta Mónica Oltra ha entrat al joc del debat innecessari, al meu parer, sobre la segona dosi i, aquest cap de setmana, li ha replicat el portaveu del PSOE, Manolo Mata des de la seua tribuna virtual.

Oltra està en el punt de mira. Va ser l'únic càrrec del Consell amb una opinió valenta i encertada sobre el que calia fer en Nadal. La resta -companys inclosos- van optar per salvar la festa com fora. Ara, uns no li perdonen aquelles declaracions desmarcant-se de la decisió o falta de decisió del Consell. Altres, treuen pit a les xarxes tirant mà de l’hemeroteca que no de l’arxiu. 

És un fet massa conegut que quan aquesta dona mostra valentia desmarcant-se, li va bé. I pensaria que ens va bé a tots, independentment de les diferències ideològiques, però un es fa vell veient mostres de valentia. Mostres.

No reivindicaré jo una vicepresidenta amb una samarreta estampada amb una xeringa barrada demanant dimissions. Però bo seria que del Consell algú entenguera que no són les dosis perdudes el que ens remou l'ànima i actuara diferent.

La indignació i el debat sobre els fets i que pretén furtar-nos la partitocràcia, gira al voltant de l'ètica dels responsables públics. No desviem l'atenció amb piulades sobre l'aprofitament de desenes de dosis. És de dimissions i expedients disciplinaris del que toca parlar.

Desenes? Poc m'estranyaria que, com ha passat en altres episodis de corrupció, aquestes alcaldies foren només la punteta de l'iceberg. Tampoc em sorprendria que no acabara ningú sancionat mentre sembla que salvem la democràcia debatint si els punxem.

La pandèmia acabarà algun dia però nosaltres continuarem amb governants que mai saben dir No quan toca. Sonarà per enèsima vegada la cançó del "i tu més". Tornaran a fer mostres de regeneració democràtica uns i altres. I, amb tota una Conselleria de Transparència, Bon Govern i altres menesters, mai sabrem quanta gent del sector públic ha tirat mà de contactes o ha buscat els parents per cisar la salut al més necessitats en aquesta primera vacunació. 

No sé de quin canvi parlarem a les futures generacions; hi ha coses que ni la Covid les canviarà.


Tomàs Ferrandis.

Professor interí.

CONTRATES PER OBRA I SERVEI EN SUBCONTRACTES

Una de tantes notícies emmudides este Nadal passat va la sentència del Tribunal Suprem posant fi a aquells contractes laborals per obra i servei que fan els contractistes amb duració lligada a la del servei subcontractat. 
Una sentència que ha costat més de 20 anys la batallalla d'advocats laboralistes contra jutges progressistes i conservadors del Suprem.
La premsa destaca del de la sentència que "la automatización de esta contratación temporal, por el mero mecanismo del tipo de actividad, puede llevar a situaciones de puesta en peligro de las garantías buscadas por el Derecho de la Unión Europea."
Una vegada més, el Dret Europeu posa ( o imposa) trellat en este Regne de pobles del sud dels Pirineus, formalment un Estado social y democràtico. 

La reacció de satisfacció per part dels sindicats és lògica: coherent i conseqüènt. Però no sols és un èxit per als treballadors "habituals" de contractistes, alguns dels quals han arribat a empalmar contractes per obra i servei fins a 25 anys. Del sector públic que pretén "resoldre" l'interinatge convocant oposicions, millor no parlem.
La sentència també deuria haver agradat a una part del món empresarial. Altra cosa és què diran les organitzacions que el pretenen representar. 
És una bona notícia per a moltes empreses contractistes amb plantilla estable. I és una alicient per a aquelles empreses que competeixen amb altres que basen l'activitat empresarial en la subcontractació. 
En definitiva per a empreses que desenvolupen l'activitat principal amb els seus treballadors. Que és el punt de partida del qui és creuen el seu projecte empresarial. Amb una plantilla preparada assumeixen la formació com a fonamental i l'estabilitat laboral com a garantia. I és un colp dur per als empresaris que inverteixen el mínim, no arrisquen gens i, conseqüèntment, aporten poc.

Espanya porta anys liderant el ranking de la temporalitat laboral a la UE. Un fet que afecta, sobretot, als jovens de menys de 30 anys. És curiós però sempre ens han fet creue que era només conseqüència de la nostra economia basada en serveis, turisme... hi havia, però, més coses: abús en contractació i una competència deslleial.
Però segurament també liderem altres rànquings quan entrem ens submergim en el món de les subcontractacions. 
La Sentència és una bona notícia de Nadal. Donarà estabilitat als treballadors, sobretot els jóvens estan més afectat ambvestos contractes. Valora l'empresariat que creu en crear empresa per ser competitiu. Garanteix un poc més les subcontractacions que puguen derivar-se en tot contracte privat o públic.
I és una bona notícia per a tots els que creiem que Europa continua sent un camí a recórrer i una finestra oberta. 

dijous, de gener 21, 2021

"Tan gratos para conversar"

El necessari debat polític a l'Estat Espanyol es resumeix en un miserable etiquetatge de víctimes o culpables a uns col·lectius o altres. 
El tancament de l'hostaleria és, potser, l'exemple més recent.
No resulta dificil comprendre que en la faena acceptem indicacions per controlar la pandèmia del Covid19. Dur la carasseta, evitar reunions, teletreball, usar gel, obrir finestres, mantindre distàncies, seguir itineraris... D'igual manera, també els estudiants o escolars, fan el corresponent als centres escolars: seguir unes normes.
Són espais de treball, amb certa disciplina inherent a la seua funció: al curro o al cole sempre hem acceptat una regulació. Per eixa raó sempre hem anat predisposats, no sols a cumplir-la, sinó a acceptar també tota modificació justificada i de trellat. 
En entrar a un comerç, també atenem les indicacions que el propietari estableix, al cap i a la fi no estàs a ta casa, ni pretens acomodar-t'hi. Entres per adquirir uns productes si acceptes les condicions que t'ofereix altri, pagues i t'acomiades educadament; sense esplais ni més romanços. 
El mateix podríem dir de qualsevol lloc on anem a arreplegar un menjar per emportar. 
A excepció d'este servei que acabe d'esmentar, el bar, en canvi, sempre ha sigut molt diferent. Què bé ho descrivia Jaime Urrutia en "Al calor de un amor en un bar". No són, els bars, espais per expedir un producte sinó per conversar mentre consumeixes o consumir mentre converses. Al bar anem precisament a relaxar-nos. Anem a contar i escoltar les anècdotes del dia o la setmana. A comentar partides i partits. A seure a la cadira o taburet com no fem al treball. A donar la mà i arrimar-nos a uns i altres. A fer un escoltet... Anem al pub o al bar justament a oblidar les normes que tot el dia ens han imposat!
Per a més inri, ens llevem la mascareta per menjar, per beure o perquè allí s'hi menja i beu, sobra! 
No, no té cap culpa l'hostaleria de res com tampoc ni hi ha res especial en contra d'ella. Sobra això de penjar-li al sector el Sant Benet de culpable i no s'ajusta tampoc el tractament d'única víctima injusta: totes les víctimes són injustes i la culpa, per al Dimoni. 
Les meues paraules no les motiva cap necessita de crítica a tercers, ni tant sols d'una observació de res. Al contrari, són una reflexió sincera i molt en primera persona. Confesse que m'agrada la vida social del bars i el menjar fora de casa.
Mirant el que busque i sent jo com a client crec que és pràcticament impossible un control allà on la nostra educació i cultura diu que no ha d'haver-lo. Es pot fer tot amb regles estrictes excepte descansar de les regles estrictes que és just el que busquem "anant a fer-nos-en una" o "parant un moment per fer un cafenet". És tant impossible com seria beure o menjar amb la boca tapada.
És urgent que s'ajude econòmicament al sector des de les institucions però, tal com tenim els hospitals, els bars han de tancar. 

dissabte, de desembre 26, 2020

EL. BORBÓ CAP PER AVALL?


La foto d'un Borbó cap per avall en terres del Regne de València pot escandalitzar o estranyar només a aquells que desconeixen la història del poble valencià.
El quadre de Felip V, el primer rei Borbó, penja cap per avall al museu de l'Almodí de Xàtiva des de fa moltíssims anys. 
Els borbons guanyaren la Corona dels Regnes d'Espanya als Àustries en la Guerra de Successió al segle XVIII i immediatament van arrassar amb tot el nostre país, el Regne de València. Amb el Decret de Nova Planta van destruir tota l'estructura de país del nostre regne. Suprimiren l'administració valenciana i l'administració local; expulsaren els funcionaris i en dugueren altres de Castella que ni ens entenien. Aboliren els Furs -les nostres lleis-  i ens imposaren els de Castella. Van prohibir la llengua a tot l'àmbit públic i imposaren la pròpia de Castella. Felip V va arribar a ordenar aquell "picad los escudos del Reino que hay en las murallas, para que un día olviden que fueron valencianos y libres”. 
Una borratxera d'odi brutal va definir la política dels Borbons per forjar amb sang i repressió el nou Estat. Condemnats a no ser mai més valencians i forçats a viure com a colònia de Castella: clar i ras.
Els Borbons, vinguts de França, s'estrenen com a reis d'Espanya exercint una crueltat innecessària i sense precedents contra els valencians. 
D'aquella aniquilació total, d'aquell odi i  venjança de Felip V per haver sigut un poble fidel al Duc Carles d'Àustria ( que havia jurat els Furs de València) hom destaca l'ordre del Borbó de cremar la ciutat de Xàtiva. 
A hores d'ara, cap Borbó ha demanat perdó ni al poble valencià, ni a les ciutats destruïdes innecessàriament, ni a la ciutat cremada de Xàtiva. Al contrari, amb el cinisme que sempre els ha caracteritzat -i hui més evident que mai- et diuen bestieses com aquella del fugitiu rei  emèrit:  "a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano". El mateix cinisme malaltís amb que aquell Felip V va manar canviar el nom de Xàtiva per Colonia Nueva de San Phelipe en honor seu després de destruir-la i cremar-la. De 12000 habitants en van quedar 400. 
No, no volem el seu perdó. Volem que tornen el seu botí i que se'n tornen a França. Nosaltres seguirem posant-los cap per avall o de gaidó, com ens done la santa gana. 
És tant escandalós un acte simbòlic de penjar una foto cap per avall? Tant irrespectuós, quan ells amaguen milions de comissions il·legals i es burlen a la cara de tots?
El respecte és guanya o es perd. Els Borbons guanyen guerres civils, colps d'Estat, autocolps i comissions il·legals en contra de l'interès general del país precisament perquè no respecten res. Posar la seua imatge cap per avall és un gest innocent del qual ells se'n riuen, saben bé que no és això el que es mereixen. A França, dic.