dijous, de gener 21, 2021

"Tan gratos para conversar"

El necessari debat polític a l'Estat Espanyol es resumeix en un miserable etiquetatge de víctimes o culpables a uns col·lectius o altres. 
El tancament de l'hostaleria és, potser, l'exemple més recent.
No resulta dificil comprendre que en la faena acceptem indicacions per controlar la pandèmia del Covid19. Dur la carasseta, evitar reunions, teletreball, usar gel, obrir finestres, mantindre distàncies, seguir itineraris... D'igual manera, també els estudiants o escolars, fan el corresponent als centres escolars: seguir unes normes.
Són espais de treball, amb certa disciplina inherent a la seua funció: al curro o al cole sempre hem acceptat una regulació. Per eixa raó sempre hem anat predisposats, no sols a cumplir-la, sinó a acceptar també tota modificació justificada i de trellat. 
En entrar a un comerç, també atenem les indicacions que el propietari estableix, al cap i a la fi no estàs a ta casa, ni pretens acomodar-t'hi. Entres per adquirir uns productes si acceptes les condicions que t'ofereix altri, pagues i t'acomiades educadament; sense esplais ni més romanços. 
El mateix podríem dir de qualsevol lloc on anem a arreplegar un menjar per emportar. 
A excepció d'este servei que acabe d'esmentar, el bar, en canvi, sempre ha sigut molt diferent. Què bé ho descrivia Jaime Urrutia en "Al calor de un amor en un bar". No són, els bars, espais per expedir un producte sinó per conversar mentre consumeixes o consumir mentre converses. Al bar anem precisament a relaxar-nos. Anem a contar i escoltar les anècdotes del dia o la setmana. A comentar partides i partits. A seure a la cadira o taburet com no fem al treball. A donar la mà i arrimar-nos a uns i altres. A fer un escoltet... Anem al pub o al bar justament a oblidar les normes que tot el dia ens han imposat!
Per a més inri, ens llevem la mascareta per menjar, per beure o perquè allí s'hi menja i beu, sobra! 
No, no té cap culpa l'hostaleria de res com tampoc ni hi ha res especial en contra d'ella. Sobra això de penjar-li al sector el Sant Benet de culpable i no s'ajusta tampoc el tractament d'única víctima injusta: totes les víctimes són injustes i la culpa, per al Dimoni. 
Les meues paraules no les motiva cap necessita de crítica a tercers, ni tant sols d'una observació de res. Al contrari, són una reflexió sincera i molt en primera persona. Confesse que m'agrada la vida social del bars i el menjar fora de casa.
Mirant el que busque i sent jo com a client crec que és pràcticament impossible un control allà on la nostra educació i cultura diu que no ha d'haver-lo. Es pot fer tot amb regles estrictes excepte descansar de les regles estrictes que és just el que busquem "anant a fer-nos-en una" o "parant un moment per fer un cafenet". És tant impossible com seria beure o menjar amb la boca tapada.
És urgent que s'ajude econòmicament al sector des de les institucions però, tal com tenim els hospitals, els bars han de tancar. 

dissabte, de desembre 26, 2020

El Borbó cap per avall?


La foto d'un Borbó cap per avall en terres del Regne de València pot escandalitzar o estranyar només a aquells que desconeixen la història del poble valencià.
El quadre de Felip V, el primer rei Borbó, penja cap per avall al museu de l'Almodí de Xàtiva des de fa moltíssims anys. 
Els borbons guanyaren la Corona dels Regnes d'Espanya als Àustries en la Guerra de Successió al segle XVIII i immediatament van arrassar amb tot el nostre país, el Regne de València. Amb el Decret de Nova Planta van destruir tota l'estructura de país del nostre regne. Suprimiren l'administració valenciana i l'administració local; expulsaren els funcionaris i en dugueren altres de Castella que ni ens entenien. Aboliren els Furs -les nostres lleis-  i ens imposaren els de Castella. Van prohibir la llengua a tot l'àmbit públic i imposaren la pròpia de Castella. Felip V va arribar a ordenar aquell "picad los escudos del Reino que hay en las murallas, para que un día olviden que fueron valencianos y libres”. 
Una borratxera d'odi brutal va definir la política dels Borbons per forjar amb sang i repressió el nou Estat. Condemnats a no ser mai més valencians i forçats a viure com a colònia de Castella: clar i ras.
Els Borbons, vinguts de França, s'estrenen com a reis d'Espanya exercint una crueltat innecessària i sense precedents contra els valencians. 
D'aquella aniquilació total, d'aquell odi i  venjança de Felip V per haver sigut un poble fidel al Duc Carles d'Àustria ( que havia jurat els Furs de València) hom destaca l'ordre del Borbó de cremar la ciutat de Xàtiva. 
A hores d'ara, cap Borbó ha demanat perdó ni al poble valencià, ni a les ciutats destruïdes innecessàriament, ni a la ciutat cremada de Xàtiva. Al contrari, amb el cinisme que sempre els ha caracteritzat -i hui més evident que mai- et diuen bestieses com aquella del fugitiu rei  emèrit:  "a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano". El mateix cinisme malaltís amb que aquell Felip V va manar canviar el nom de Xàtiva per Colonia Nueva de San Phelipe en honor seu després de destruir-la i cremar-la. De 12000 habitants en van quedar 400. 
No, no volem el seu perdó. Volem que tornen el seu botí i que se'n tornen a França. Nosaltres seguirem posant-los cap per avall o de gaidó, com ens done la santa gana. 
És tant escandalós un acte simbòlic de penjar una foto cap per avall? Tant irrespectuós, quan ells amaguen milions de comissions il·legals i es burlen a la cara de tots?
El respecte és guanya o es perd. Els Borbons guanyen guerres civils, colps d'Estat, autocolps i comissions il·legals en contra de l'interès general del país precisament perquè no respecten res. Posar la seua imatge cap per avall és un gest innocent del qual ells se'n riuen, saben bé que no és això el que es mereixen. A França, dic.

dimecres, de desembre 09, 2020

PER QUÈ FARÉ VAGA

Em té tant fart el tema de les oposicions d’interins de l’ensenyament que evite parlar-ne d’un temps ençà. Aclarisc que a casa les oposicions han vingut molt bé. La meua dona, ara és funcionària de carrera quan abans era una d’aquelles interines que amb 8 mesos d’embaràs anava a donar valencià a l’extrem sud del País per no ser expulsada de la borsa. La borsa no sempre ha funcionat com ara !

Quan la pandèmia no estava ni en ment, molts alertàvem que les oposicions massives sense un conveni L Iaboral i una regulació distinta de la borsa era un greu error. Les “oposicions massives” duran “desactivacions massives”, fent molt de mal a l’ensenyament públic: a l’alumnat. L’alumnat compta ?

La Conselleria i alguns sindicats no van pensar en l’objecte del servici, en l’alumnat. Afiliació, projecció personal... no van poder esperar i van passar el davant a l’alumnat. De no ser així, el segon any les oposicions no s’hagueren fet sense abans negociar un nou conveni i els canvis en la borsa.

Sobre el tema de fons, que no és la pandèmia sinó les oposicions com a “solució” a l’anomenat “problema dels interins”, s’hauria d’haver parlat i molt. D’entrada podríem començar a dir-li pel seu nom: frau de llei de la Conselleria amb la contractació d’interins. Poden parlar de la forma distinta d’enfocar-lo per part de l’administració i els sindicats en tot el sector públic; recordem l’acord per la rebaremació amb el PP. També caldria parlar de la sentència del TJUE qüestionant les oposicions com a solució suficient per regularitzar l’abús en la contractació temporal. O reclamar explicacions sobre aquell accés diferenciat que impedia el pervers Rajoy al 2017 i, sobretot, parlar de les desenes d’anys treballats per molta gent d’esta gran ETT.

Comprove a les xarxes que l’entorn del Conseller ha preferit passar a “l’acció política”, cosa comprensible si en la gestió s’ha començat la casa per la teulada i en ‘democratisme’ se’ns oblida sempre el sindicat majoritari.
El discurs ja passa de la simplificació d’una problemàtica complexa creada per l’administració a una autèntica postveritat. Un tant infantil i que em perdonen la presbícia, però lleig. Comencen per ignorar el problema creat a les aules i acaben culpabilitzant des de les xarxes socials un col·lectiu de treballadors enfrontant-lo a un altre que ha de jugar el paper de suposada víctima: la joventut ( no sé si posar-ho en majúscula i tot ), quasi res.

La postveritat per explicar el món ha esdevingut el Pare Nostre de la política a Espanya, des de l’extrema dreta a l’extrema esquerra. Campanyes on mai falta la caricaturització, l’exageració grotesca i, ací, alguns han arribat a parlar d’adultocràcia ( nyas ! ). Si ens posem tots podríem dir més bestieses com que els burgesos espanyolíssims poden restar a casa estudiant mentre els proletaris profinançament-autonòmic hem de dur el pa als nostres fills. O imaginar “cayetanos” joves preparant-se en acadèmies privadíssimes i agraint a Marzà la seua anti-adultocràcia... tot això seria de tebeo ( o de play-station, perdó). La veritat és distinta i més diversa. Hi ha joves que s’aferren necessitats a una substitució i no podran preparar bé oposicions com també hi ha majors sense obligacions... la casuística dels interins és massa complexa fins i tot per a l’arquitectura Zen 2 de la PS5. Eixos judicis irreals contra col·lectius sencers per guanyar-se la simpatia del col·lectiu “víctima” són una vergonya per part de qui els fa i una ruïna per la democràcia. Vinguen d’on vinguen.

Faré vaga, no tant contra les oposicions sinó a favor de l’alumnat oblidat. A favor de la gestió i del respecte.

Faré vaga per dignitat.


 

 

 


dimecres, de juny 17, 2020

ECONOMIA CIRCULAR, PARLEM-NE

ECONOMIA CIRCULAR, PARLEM-NE
(Article publicat a "Nosaltres la veu" el 16/06/2020).

La recent aprovació per part del Govern d’Espanya de l’Estratègia Espanyola d’Economia Circular “España Circular 2030” deuria obrir tot un debat polític de trellat per refer la nostra economia. Massa sovint el mateix terme “economia circular” es confon amb una reducció de residus basada en prohibicions i la valorització com a tractament. Es confon una part amb el tot. I es valora l’aspecte del benefici ambiental ( que no és poc ! ) sense atendre l’impuls que pot donar a l’economia i els llocs de treball.
Assumint plantejaments de l’ecologia industrial, l’economia blava, el cradle to cradle o el zero waste, l’EC va més enllà del “reciclar i reduir”. La vida útil dels productes actualment la representaria una trajectòria lineal que mou amb l’obtenció de recursos i consum energètic per fabricar-los i acaba amb la seua eliminació. Allargar i ampliar la seua vida útil implica introduir canvis de sentit en la trajectòria, donar la volta i tornar a fer útil el producte al mateix temps que es generen noves economies locals.
Un dels aspectes de l’Economia circular ha de ser l’aposta per la servitització. Reduir el consum de béns augmentant el consum dels serveis basat en el seu ús. L’exemple típic és el del parc automobilístic majoritàriament aturat més del 70% de la seua vida útil i com les noves fórmules de lloguer són una alternativa. El lloguer front a l’adquisició.

Economia Circular implica també la reparació. Abandonar la dinàmica de l’economia lineal basada en comprar barat i tirar a la primera avaria per fer la primera volta en rere des de l’avaria a l’estat original amb la reparació.

De forma anàloga, trobem un nou cercle: la refabricació. Una pràctica donada en alguns sectors consistent en el desmuntatge, revisió a fons, reposició de components per tornar a posar en circulació. Oferint un garantia com a nou ( remanufacturing ) o sense garantia( refurbishment ).

Un cercle més gran abans d’esdevindre un residu, és aquell que prové de la canibalització. Quan els anteriors cercles ja han sigut recorreguts i la vida útil del producte com a tal no pot allargar-se més encara, podem traure utilitat d’algunes parts. Algunes grans empreses tecnològiques han posat en marxa aquest servei que per autoabastir-se. 

En l’etapa final de tot producte queda el cercle més gran de tots, el que es torna al “bressol”. La valorització pura i dura, el reciclatge en forma de matèria primera o la valorització energètica.

Tots aquests canvis de sentit, voltes enrere o cercles per allargar la vida útil d’un producte redueixen la petjada ecològica pròpia d’una economia lineal però, a més, són una oportunitat per a crear llocs de treball. Ajudar a que les empreses de qualsevol sector puguen implementar l’economia circular, promoure noves empreses i autònoms que oferisquen els servicis necessaris és el gran repte en aquest moment. En el model circular, cada “cercle” demana un servei “local” que incrementa la qualitat i valor del producte d’ací per competir amb el producte barat d’altres bandes del món.

De fet, al 2015, la UE ja va estimar que amb el canvi es podria arribar a un estalvi per a les empreses de 600.000 M anuals, un creixement del 7% del PIB i un 8% del volum de negoci així com l’aparició de noves empreses i el que és més interessant, la creació de 2 Milions de llocs de treball. I la veritat és que no resulta difícil d’entendre. El model lineal actual de consum i competència basada en el preu per tirar al fem ràpidament implica comprar productes fabricats fora d’Europa i destinar cada dia és impostos per a la gestió de residus. Al 2015 per la UE assumeix aquesta estratègia per reorientar el model productiu i de consum. L’únic intent viable d’evitar el col·lapse ambiental front a la incoherència de sostenir la amb una mà i defensar amb el puny tancat el model lineal de producció i consum. O la coherent i respectable proposta decreixentmentisme rebutjada per tots els partits per impopular.

El pla d’acció que va preveure en 2015 la UE ja contemplava mesures en quatre àrees d’acció que segurament ja són fàcils d’intuir per al lector. La primera àrea seria la producció. L’ecodisseny o ecoinnovació han de ser un objectiu principal en qualsevol activitat industrial i en la construcció. L’estalvi energètic i la valorització de residus en depenen molt de com es fabrique o construïsca qualsevol bé.
La segona àrea del pla d’acció afectava al consum. Des de les etiquetes Bio, eco-friendly, Punto verde... fins a la contractació pública verda que tant costa als nostres governants tot i el consens i fotografies a l’hora de votar en Parlaments i plenaris !

Les altres dos àrees afectarien a la legislació necessària i que cada Estat i govern regional ha d’avançar i la gestió de residus, reciclatge i la urgent reutilització d’aigua.

L’interés nostre és fer vore que quan parlem d’economia circular parlem de mediambient com a conseqüència d’allargar la via útil dels productes, de reduir els residus. Però que cadascun d’aquests cercles suposa la implantació de noves activitats econòmiques. Evidentment cal una inversió forta de l’administració en totes les accions previstes al Pla d’Acció de l’Estratègia Espanyola aprovada al 2018 amb els seus instruments normatius, financers, de I+D+i i de conscienciació. Suposaria un error gravíssim legislar, regular o debatre en base a una lectura parcial del que ha de ser una estratègia econòmica i l’única oportunitat real que tenim d’eixir avant. Ara, més que mai, el sector productiu necessita una administració forta al costat de les empreses i professionals per ajudar-los al canvi i fomentar noves iniciatives lligades a l’Economia Circular. Associació Construir la Sostenibilitat.