dimarts, de febrer 25, 2020

La vareta

El "debat" sobre l'agricultura va pels camins habituals de la política espanyola: cap enlloc.

L'esquerra assenyala i culpa la dreta per haver votat a Brussel·les a favor dels acords comercials que faciliten l'entrada de productes d'Estats del sud i est; remarque això d’Estats.

La dreta, per contra, usant els seus holligans de certes organitzacions, culpa a governants d'esquerra que, en alguns casos, acaben d'arribar com Pablo Iglesias i que s'escandalitzen encara més perquè ells - rojos i verds- sí que s'han oposat als tractats internacionals.
Mentre, els socialistes es posen de perfil: ells també han votat a favor amb alguna abstenció...

De liberals no en tenim massa a casa nostra, el cas de DV que mostra en la mesura que pot una crítica coherent.
Ben mirat, clama el cel escoltar a dretes i esquerres parlant del sentit del vot, d'uns acords polítics i, ai las!, ningú parla de qui els ha proposat. A vore si la becadeta de Margallo no era una anècdota i els eurodiputats espanyols han interioritzat tant el seu paper passiu que ni tant sols participen en la redacció i debat previ de les propostes! Per què parlen dels acords com si foren propostes sense pare ni mare, caigudes del cel o redactades per misteriosos "homes de negre"?

Tornem al (no) debat de casa. Podria, i deuria, anar més enllà del què i qui va votar els acords comercials i afrontar dos preguntes bàsiques. La primera qüestió a respondre és si la importació de països tercers és l'única raó de la crisi del camp. La segona incògnita és aclarir què és pot fer amb el marge de maniobra que li queda a la política regional, estatal i europea en este marc de relacions comercials. Mentre esperem respostes, ens entretenen interpel·lacions farcides de falsedat, simbolisme de minut i quinze segons per a xarxes i de forment ni un gra.

Haurem de denunciar el silenci un tant cínic dels conservadors i molts socialdemòcrates. Han votat els acords comercials per algunes raons, entenem, que beneficien altres sectors econòmics; que donen la cara i exposen honestament els arguments. 
Toca ja ser crític amb la passivitat de qui redueix tot a la globalització i no en sap altra que repetir la cançoneta anticapitalista de minut i mig des de la trona. Hi ha feina més enllà de les xarxes. 
I també caldrà exigir les dades objectives a aquells que justifiquen els acords com a solució per a les regions pobres i sotmeses a tiranies; volem comprovar si han cumplit els mandamassos dels Estats beneficiats i han millorat la dignitat d'aquella gent. 
Només amb el requisit previ de l'honestedat poden començar a informar i arromangar-se a treballar per coses com podrien ser exigir un major control sanitari als ports d'Europa, distingir i promocionar els productes nostres, promoure el consum de proximitat i temporada, l'agricultura i ramaderia ecològica i, per què no, acords amb països com Rússia tal com han fet altres socis europeus per ampliar el mercat als nostres productes del camp.

Ningú té la vareta màgica de les solucions com bé diu la Consellera d'Elx, però és evident que tampoc sembla que estiguen buscant-la.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada