dimecres, de juny 17, 2020

ECONOMIA CIRCULAR, PARLEM-NE

ECONOMIA CIRCULAR, PARLEM-NE
(Article publicat a "Nosaltres la veu" el 16/06/2020).

La recent aprovació per part del Govern d’Espanya de l’Estratègia Espanyola d’Economia Circular “España Circular 2030” deuria obrir tot un debat polític de trellat per refer la nostra economia. Massa sovint el mateix terme “economia circular” es confon amb una reducció de residus basada en prohibicions i la valorització com a tractament. Es confon una part amb el tot. I es valora l’aspecte del benefici ambiental ( que no és poc ! ) sense atendre l’impuls que pot donar a l’economia i els llocs de treball.
Assumint plantejaments de l’ecologia industrial, l’economia blava, el cradle to cradle o el zero waste, l’EC va més enllà del “reciclar i reduir”. La vida útil dels productes actualment la representaria una trajectòria lineal que mou amb l’obtenció de recursos i consum energètic per fabricar-los i acaba amb la seua eliminació. Allargar i ampliar la seua vida útil implica introduir canvis de sentit en la trajectòria, donar la volta i tornar a fer útil el producte al mateix temps que es generen noves economies locals.
Un dels aspectes de l’Economia circular ha de ser l’aposta per la servitització. Reduir el consum de béns augmentant el consum dels serveis basat en el seu ús. L’exemple típic és el del parc automobilístic majoritàriament aturat més del 70% de la seua vida útil i com les noves fórmules de lloguer són una alternativa. El lloguer front a l’adquisició.

Economia Circular implica també la reparació. Abandonar la dinàmica de l’economia lineal basada en comprar barat i tirar a la primera avaria per fer la primera volta en rere des de l’avaria a l’estat original amb la reparació.

De forma anàloga, trobem un nou cercle: la refabricació. Una pràctica donada en alguns sectors consistent en el desmuntatge, revisió a fons, reposició de components per tornar a posar en circulació. Oferint un garantia com a nou ( remanufacturing ) o sense garantia( refurbishment ).

Un cercle més gran abans d’esdevindre un residu, és aquell que prové de la canibalització. Quan els anteriors cercles ja han sigut recorreguts i la vida útil del producte com a tal no pot allargar-se més encara, podem traure utilitat d’algunes parts. Algunes grans empreses tecnològiques han posat en marxa aquest servei que per autoabastir-se. 

En l’etapa final de tot producte queda el cercle més gran de tots, el que es torna al “bressol”. La valorització pura i dura, el reciclatge en forma de matèria primera o la valorització energètica.

Tots aquests canvis de sentit, voltes enrere o cercles per allargar la vida útil d’un producte redueixen la petjada ecològica pròpia d’una economia lineal però, a més, són una oportunitat per a crear llocs de treball. Ajudar a que les empreses de qualsevol sector puguen implementar l’economia circular, promoure noves empreses i autònoms que oferisquen els servicis necessaris és el gran repte en aquest moment. En el model circular, cada “cercle” demana un servei “local” que incrementa la qualitat i valor del producte d’ací per competir amb el producte barat d’altres bandes del món.

De fet, al 2015, la UE ja va estimar que amb el canvi es podria arribar a un estalvi per a les empreses de 600.000 M anuals, un creixement del 7% del PIB i un 8% del volum de negoci així com l’aparició de noves empreses i el que és més interessant, la creació de 2 Milions de llocs de treball. I la veritat és que no resulta difícil d’entendre. El model lineal actual de consum i competència basada en el preu per tirar al fem ràpidament implica comprar productes fabricats fora d’Europa i destinar cada dia és impostos per a la gestió de residus. Al 2015 per la UE assumeix aquesta estratègia per reorientar el model productiu i de consum. L’únic intent viable d’evitar el col·lapse ambiental front a la incoherència de sostenir la amb una mà i defensar amb el puny tancat el model lineal de producció i consum. O la coherent i respectable proposta decreixentmentisme rebutjada per tots els partits per impopular.

El pla d’acció que va preveure en 2015 la UE ja contemplava mesures en quatre àrees d’acció que segurament ja són fàcils d’intuir per al lector. La primera àrea seria la producció. L’ecodisseny o ecoinnovació han de ser un objectiu principal en qualsevol activitat industrial i en la construcció. L’estalvi energètic i la valorització de residus en depenen molt de com es fabrique o construïsca qualsevol bé.
La segona àrea del pla d’acció afectava al consum. Des de les etiquetes Bio, eco-friendly, Punto verde... fins a la contractació pública verda que tant costa als nostres governants tot i el consens i fotografies a l’hora de votar en Parlaments i plenaris !

Les altres dos àrees afectarien a la legislació necessària i que cada Estat i govern regional ha d’avançar i la gestió de residus, reciclatge i la urgent reutilització d’aigua.

L’interés nostre és fer vore que quan parlem d’economia circular parlem de mediambient com a conseqüència d’allargar la via útil dels productes, de reduir els residus. Però que cadascun d’aquests cercles suposa la implantació de noves activitats econòmiques. Evidentment cal una inversió forta de l’administració en totes les accions previstes al Pla d’Acció de l’Estratègia Espanyola aprovada al 2018 amb els seus instruments normatius, financers, de I+D+i i de conscienciació. Suposaria un error gravíssim legislar, regular o debatre en base a una lectura parcial del que ha de ser una estratègia econòmica i l’única oportunitat real que tenim d’eixir avant. Ara, més que mai, el sector productiu necessita una administració forta al costat de les empreses i professionals per ajudar-los al canvi i fomentar noves iniciatives lligades a l’Economia Circular. Associació Construir la Sostenibilitat.

Cap comentari:

Publica un comentari