dijous, de gener 21, 2021

"Tan gratos para conversar"

El necessari debat polític a l'Estat Espanyol es resumeix en un miserable etiquetatge de víctimes o culpables a uns col·lectius o altres. 
El tancament de l'hostaleria és, potser, l'exemple més recent.
No resulta dificil comprendre que en la faena acceptem indicacions per controlar la pandèmia del Covid19. Dur la carasseta, evitar reunions, teletreball, usar gel, obrir finestres, mantindre distàncies, seguir itineraris... D'igual manera, també els estudiants o escolars, fan el corresponent als centres escolars: seguir unes normes.
Són espais de treball, amb certa disciplina inherent a la seua funció: al curro o al cole sempre hem acceptat una regulació. Per eixa raó sempre hem anat predisposats, no sols a cumplir-la, sinó a acceptar també tota modificació justificada i de trellat. 
En entrar a un comerç, també atenem les indicacions que el propietari estableix, al cap i a la fi no estàs a ta casa, ni pretens acomodar-t'hi. Entres per adquirir uns productes si acceptes les condicions que t'ofereix altri, pagues i t'acomiades educadament; sense esplais ni més romanços. 
El mateix podríem dir de qualsevol lloc on anem a arreplegar un menjar per emportar. 
A excepció d'este servei que acabe d'esmentar, el bar, en canvi, sempre ha sigut molt diferent. Què bé ho descrivia Jaime Urrutia en "Al calor de un amor en un bar". No són, els bars, espais per expedir un producte sinó per conversar mentre consumeixes o consumir mentre converses. Al bar anem precisament a relaxar-nos. Anem a contar i escoltar les anècdotes del dia o la setmana. A comentar partides i partits. A seure a la cadira o taburet com no fem al treball. A donar la mà i arrimar-nos a uns i altres. A fer un escoltet... Anem al pub o al bar justament a oblidar les normes que tot el dia ens han imposat!
Per a més inri, ens llevem la mascareta per menjar, per beure o perquè allí s'hi menja i beu, sobra! 
No, no té cap culpa l'hostaleria de res com tampoc ni hi ha res especial en contra d'ella. Sobra això de penjar-li al sector el Sant Benet de culpable i no s'ajusta tampoc el tractament d'única víctima injusta: totes les víctimes són injustes i la culpa, per al Dimoni. 
Les meues paraules no les motiva cap necessita de crítica a tercers, ni tant sols d'una observació de res. Al contrari, són una reflexió sincera i molt en primera persona. Confesse que m'agrada la vida social del bars i el menjar fora de casa.
Mirant el que busque i sent jo com a client crec que és pràcticament impossible un control allà on la nostra educació i cultura diu que no ha d'haver-lo. Es pot fer tot amb regles estrictes excepte descansar de les regles estrictes que és just el que busquem "anant a fer-nos-en una" o "parant un moment per fer un cafenet". És tant impossible com seria beure o menjar amb la boca tapada.
És urgent que s'ajude econòmicament al sector des de les institucions però, tal com tenim els hospitals, els bars han de tancar. 

Cap comentari:

Publica un comentari